BOIRA
Llegint a Kesey, comparteixo amb ell un
plantejament essencial sobre l’existència humana i l’art d’amagar els fracassos
que tenen moltes persones. Ningú es queixa de la boira perquè, tot i que sigui
molesta, permet enfonsar-se dins d’ella i sentir-se segur.
Hi ha la qualitat de nodrir-se amb encerts i
errors – perquè tots alimenten – i la possibilitat d’esvair-se en el moment en
què cal donar explicacions per alguna relliscada comesa. Perquè, en el fons,
cometre errors i no reconèixer és, senzillament, tenir el poder d’amagar una malaltia
mental insana però ja habitual en la nostra desemparada societat.
Torno
cap al camí proper a la boira però no m’endinso en ella. Des de fora, només
aquí, podem estar alerta per evitar que algunes persones ens obliguin a fer
allò que creuen que hauríem de fer.
Anoto: Pueden amar los pobres, los locos y
hasta los falsos, pero no los hombres ocupados.
Comentaris