AGRICULTURA MENTAL

@sended by iphone- Els hospitals són freds i el de Sant Joan de Reus encara més. Un monstre de dimensions faraòniques al mig d’un descampat i ple d’habitacions buides. Triar per triar, prefereixo veure que no queden llits disponibles perquè això vol dir que hi ha gent viva, fotuda però viva, que aviat, en la gran majoria de casos, tornarà de nou cap a casa.  Com us deia els hospitals són freds. Ho són quan hi vas de visita però esdevenen terrorífics i claustrofòbics quan el teu paper és el de pacient. Les hores caminen molt lentes i el so dels segons que passen al rellotge que guardes a la tauleta del costat s’amplifiquen. Els silencis esdevenen sepulcrals, la llum de l’habitació molesta i el trànsit exterior del personal i les visites que passen de llarg de la teva porta, pels passadissos, mareja.  La calefacció, massa alta i bloquejada, agreuja encara més una rutina no desitjada. El coixí és dur, els llençols massa fins per aquestes nits fredes, i el menjar am...

Aquesta és una història real. Van tancar una ala amb 40 llits que per motius pressupostaris no s’ha tornat a obrir. Va passar a l’Hospital de Sant Joan de Reus que fa dies que està completament col•lapsat. A cada box d’urgències hi atenen a dos malalts i de boxes n’hi ha una vintena. Els passadissos de la pròpia sala d’urgències estan plens de llits dels ciutadans que arriben en ambulància i que són atesos pel personal altament qualificat i sempre amb un somriure amable tot i el caos que pateixen. A ningú li estranya veure penjats a la mateixa secció d’urgències, a la vista de tothom, diversos cartells on s’hi llegeix: El Departament de Sanitat perjudica greument la salut. Els malalts es solidaritzen amb els autors de la denuncia que evidencia moltes coses. La situació és encara més kafkiana quan veus que es facilita als pacients unes bates d’un sol us que ja han estat utilitzades, que ja no tenen cordons per lligar-se a l’esquena i van guarnides amb forats que recorden el seu...