Entrades

S'estan mostrant les entrades d'aquesta data: agost, 2008

EFECTE DÒMINO

Imatge
Ras i curt. Llegeixo a La Vanguardia que el vicepresident del govern de la Generalitat, Josep LLuís Card Rovira, ha demanat al president del PP, Mariano Rajoy, que "tregui les mans de Catalunya" , la "deixi tranquil·la" i no s'involucri en el finançament català. Dons jo li demano a en Carod, personatge que es pensa que és el Rei de Catalunya quelcom semblant. Sa Majestat Carod Rovira I "L'endollador", tregui les mans del govern de Catalunya, deixi-la ben tranqui-la i no defensi més el finançament perquè cada cop que en parla puja el preu del pa. De pas, quan ens deixi, prengui en format de pack el seu soci eco-socio-listo, pro-okupes i cap dels mossos. Els catalans els paguem unes bones vacances perquè visquin, si és possible, encara millor. Els enviarem juntets del bracet a la Patagònia. S'hi podran quedar els anys que vulguin. Al president el deixarem aquí. Ja el devoraran els seus companys de Madrid. La sortida a la Patagònia es farà de nit

LA VIAGRA I EL LLAMÀNTOL

Imatge
Tenim un govern estatal que no ens els mereixem. Són molt bons gestors, de veritat. Ara, en plena crisi econòmica, han decidit augmentar les pensions a la nostra gent gran. La pensió mitjana a nivell estatal s'ha situat en els 816 euros. A Catalunya estem una mica per sota, en els 744 euros, però ja se sap que això és fruit de la nostra solidaritat amb les altres comunitats i que les persones, com més grans són, més solidaries es tornen. A tots els vicis i luxes que tenien els jubilats espanyols i catalans gràcies a una pensió que ja era molt bona, n'hi podrem sumar altres que seran possibles amb aquest increment. Segur que augmenta la venda de viagres a les farmàcies i de llamàntols a les peixateries. Aquests dos plaers, sexe i marisc, ens permetran gaudir d'avis més sans i potser fins i tot incrementar els índexs de natalitat. La pensió de viduïtat s'ha quedat en 721 euros, molt bona xifra que també permetrà menjar llamàntol al beneficiari perquè, com tothom sap, es p

NO M'HE MORT

Imatge
Potser alguns estaven contents veient com aquest blog tenia poca acció. No m'he mort ni he decidit tancar aquest espai de reflexió i opinió. Una important infecció d’oïda em fa la guitza des del dimarts i m'ha portat a estar gran part del dia dormint i maleint uns quants sants. Són els efectes dels medicaments que mentre curen també et debiliten. Malgrat tot he vist les notícies a les televisions i fullejat la premsa escrita. M'han indignat dues informacions que crec que són exemple de la poca sensibilitat que poden tenir els polítics. La primera ens parla dels preus dels llibres que hauran de pagar un curs més els pares. Les previsions diuen que es gastaran fins a 380 euros per cada nen i tot per uns llibres que a més tenen una curta caducitat. Les grans editorials i els seus mitjancers van inventar la gallina dels ous d'or tot pensant que era millor que un mateix llibre no serveixi a dos germans. Així els pares paguen el doble i ells hi guanyen el doble. Els governs d

SI HI HA MORTS, SÓN MÉS PERSONES

Imatge
Spanair intenta fer com els gats, rentar-se la cara i llepar-se allí on més li pica per seguir subsistint. Aquesta companyia s'ha decidit a prendre "decisions operatives" que són aquelles que només coneix la pròpia companyia i de les quals no en tenen informació ni AENA ni l'aeroport on es prengui la decisió. Spanair ha passat de no estar operativa per a prendre decisions a aplicar aquesta tàctica cada dos per tres i cada tres per quatre. Mentre els forenses intenten quasi inútilment identificar les restes mortals de les víctimes de la setmana passada, els problemes van en augment per l'empresa aeronàutica. El comandant d'un MD82, el polèmic model estavellat a Barajas, va decidir ahir aterrar a Màlaga quan feia el trajecte Barcelona-Lanzarote perquè li va fallar un generador de l'avió. I avui mateix, el comandant del JKK5613, també de la companyia Spanair i que es dirigia a Oviedo, ha obligat als seus ocupants a arribar a la ciutat asturiana en autobús. E

ENS VOLEN PUNXAR EL GLOBUS

Imatge
Tinc un amic que quan vol parlar d'il·lusions que es trenquen fa un símil amb els globus. Si un té ganes de fer una cosa i arriba un altre i no li permet fer-ho, aquesta segona persona li ha punxat el globus a la que tenia creada la il·lusió en qüestió. M'agrada molt aquest exemple. El cito avui en aquest post arran de les declaracions que ha fet el president de Mediapro, Jaume Roures, anunciant que si seguim tenint el TDT gratuït la cosa anirà malament i per tant cal que paguem per aquest nou sistema de televisió. Roures argumenta que actualment els ingressos de publicitat de les televisions estant caient i afegeix que, per evitar una caiguda major, cal que la TDT sigui de pagament, com el Canal Plus o altres sistemes via satèl·lit. Em sembla del tot indignant que personatges com aquest que representen a grans empreses que porten anys forrant-se amb la publicitat i especialment quan es celebren els grans esdeveniments esportius, ens vulgui punxar el globus que hem anat inflant

AMOR, SE M'HA AVARIAT L'AVIÓ

Imatge
De totes les imatges vistes, paraules escoltades als informatius de les televisions i pàgines llegides a la premsa escrita al voltant de l'accident de l'avió, ens quedarem amb alguns detalls que el nostre cervell retindrà molts anys o tota la vida. Ha estat una tragèdia que per desgracia es viu quasi cada dia a qualsevol país del món però aquesta vegada ha tingut lloc molt a prop nostre. La caixa negra dirà la veritat de l'accident i cada som més els convençuts que alguna negligència es va produir i que de ben segur va tenir molt a veure amb l'accident. Els testimonis comencen a parlar i els familiars de les víctimes també. Em quedo amb dues petites histories dins d'aquesta gran tragèdia. Les he llegit fa ben poc a El Periodico . La primera és aquesta que emmarco en negreta i penjo textualment: Un dels bombers que va participar ahir en les tasques d'emergència de l'avió que es va estavellar a Barajas, Francisco Martínez, ha explicat que un dels nens rescatat

BENVINGUTS AL MEU MERCAT

Imatge
Amb aquest post us proposo a tots i totes un petit exercici de reflexió que s'iniciarà amb un somriure a la vostra cara i que farà canviar el somriure per una cert emprenyament. Recordeu quants diners guanyàveu cada mes als anys vuitanta? Recordeu quantes coses es podien fer llavors amb un bitllet de 5.000 pessetes (30 euros actuals)? Quants dies us duraven els diners de la nòmina? Aquestes preguntes ens les podem fer observant aquestes dues imatges que he trobat, casualment mentre buscava altres coses, a la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona. Són dos anuncis de dos supermercats publicats pel Diari de Tarragona. Un d'ells és del Carrefour i es va publicar el 5 de maig de 1981. El segon pertany a l'anunci que els Supermercats Cóndor van publicar el mateix dia que obrien el seu super a Tarragona, el 29 de març de 1983. Si amplieu la foto veureu a la perfecció els preus dels productes que oferien als seus clients aquestes dues superfícies comercials ara fa 25 anys. A

NI BLANC NI NEGRE. SENZILLAMENT OBAMA.

Imatge
En aquesta vida tot el seu motiu i les seves repercussions. Gràcies al candidat Obama els ciutadans nord-americans de color podran morir fumant la marca que més els agrada. Els Estats Units ha decidit eliminar del mercat els cigarrets amb gust de clau o de vainilla però manté a la venda els mentolats que són els preferits pels americans negres. Curiosament els blancs fumen negres, els hispans fumen rossos i els negres fumen verds. No sé pas quina lectura n'hem de fer de la decisió judicial i de la lluita que ha fet Philip Morris per salvar i mantenir al mercat els cigarrets verds dels negres. Volen que la vida sigui de color rosa per als negres? Desitgen ennegrir més ràpidament els pulmons ja molt negres dels negres? Intenten que els blancs siguin com els negres i fumin negres per deixar de ser menys blancs? Què hi pinta en tot això el candidat Obama i el fet que sigui negre i hagi aconseguit que mig país estigui negre pel fet d'haver arribar on ha arribat?No entenc res però la

DIGUI TRENTA SET

Imatge
Aquest dissabte és especial. Faig 37 anys i tinc la sensació de cavalcar entre una maduresa no desitjada i un futur no massa llunyà. Quan em plantejo què vull de la vida i que n'he obtingut, la balança és al meu favor. Quan feu aquest exercici del balanç dels anys i els danys i us surti positiu, haureu d'estar molt contents. A mi, per sort i tot i les desgràcies i mals moments viscuts, la vida em somriu. Tinc el pressentiment, potser m'equivoco, que no arribaré a una edat molt més adulta. Crec que d'aquí uns quants anys se'm recordarà per allò que escrivia i pel fet que ja no ho escriuré. Mai havia estat tant sincer com ara, ho reconec. Segurament que tinc la fibra molt sensible o potser avanço esdeveniments. Passi el que passi, sóc feliç de ser on sóc i d'estar amb la persona que m'acompanya dia a dia. No us ho podeu imaginar. La meva dona Mar és un nou món que es descobreix a cada instant, un espai de convivència únic, un ésser delicat i tendre que ningú h

LES 24 MESURES DE ZP

Imatge
Ara que en ZP ja ha admès públicament que hi ha estancament i, fins i tot, una forta frenada de l'economia espanyola és el moment de parlar clar. Ara que el president del desgovern espanyol ja ha deixat clar que amb l'estatut i el nou model de finançament ens va prendre el pel deixant amb el cul descobert als seus companys de partit catalans, toca dir les veritats. Ara que el Consell de Ministres ha aprovat el seu paquet de 24 mesures per a sortir de la crisi, cal que aporti el meu gra de sorra. Aquestes són les meves 24 propostes per aconseguir sortir de la crisi o, com a mínim, fer-la més agradable. 1. En cas d'eleccions generals, no votar mai més a ZP 2. En cas d'eleccions generals, no votar mai més al PSOE 3. En cas d'eleccions autonòmiques, no votar mai més a Montilla 4. En cas d'eleccions autonòmiques, no votar mai més al PSC 5. En cas d'eleccions generals o autonòmiques, no votar a caps dels socis actuals de ZP o Montilla. 6. Vendre la casa i anar a l

PASSO OLÍMPICAMENT DELS JOCS

Imatge
Mentre els espanyols es dopen i els xinesos fan trampes o disposen d'avantatges arbitrals per batre el seu record de medalles tot aprofitant que són els organitzadors d'aquests Jocs Olímpics, fet que ja va succeir a Barcelona 92, hi ha altres imatges per gaudir. En un any ple d'espanyolisme esportiu que ha fet renéixer l'esperit dels colors de la bandera amb qui ningú confiava abans de l'Eurocopa, calen alternatives que facin més gracia que veure competir uns quants atletes d'uns quants països poderosos en front d'uns pocs atletes de molts països pobres. L'esport olímpic és cosa de despatxos i d'uns quants ciutadans que s'han gastat els seus estalvis en un llarg viatge i que es pinten la cara per animar als qui guanyen molts diners i van de punta a punta del món pel morro i a costa de tots. Els Jocs Olímpics de qualsevol país tenen dos moments importants, la cerimònia inaugural i la de cloenda. Tot el que hi ha entre un acte i l'altre és de c

EL CAS DE LA CLÀUDIA FORNOS

Imatge
De ben segur que aquest post generarà un debat que pot arribar a ser polèmic però fa un parell de dies que el volia fer i ara, amb les últimes noticies sobre el cas, m'he decidit a tirar-lo endavant. Aquest cap de setmana llegia el cas d'una nena de 12 anys i veïna de Reus, la Clàudia Fornos, que s'havia proposat donar la volta a Espanya conduint un vehicle de l'autoescola del seu pare qui hagués participat en aquesta experiència com a copilot. La Clàudia és una amant del motor i fa tres anys que corre amb karts. La volta a Espanya d'aquesta nena tenia dos clars objectius. Per un costat promocionar la Clàudia per aconseguir possibles patrocinadors per córrer amb els karts i per l'altra conscienciar al jovent de la importància de respectar les normes de circulació. La normativa espanyola no posa límits d'edat per a realitzar practiques amb un professor d'autoescola i marca únicament com a requisit l'alçada mínima del conductor que ha de superar els 1,

PAUL NEWMAN S'APAGA

Imatge
Un dels millors actors de cinema de tots els temps, Paul Newman, s'està morint . Els metges ja han confirmat que té un càncer terminal i que la seva esperança de vida és de poques setmanes. Newman, de 83 anys, ha decidit marxar de l'hospital on ha estat ingressat lluitant per aquesta malaltia i ha demanat als seus familiars, dona i fills, morir a casa amb tranquil·litat. Observant les dues imatges no calen més paraules. El mite sexual del cinema ha donat pas a una persona envellida i sense cap oportunitat per seguir vivint. Quan es mori hi haurà el ritual mediàtic de sempre. Escoltarem i veurem la noticia a les teles, ràdios i diaris i el mateix dia de la mort TVE farà un especial sobre la seva vida. Al cap d'unes setmanes tindrem als quioscos la col·lecció de les seves millors pel·lícules en fascicles i el proper any Hollywood li retrà un gran homenatge. Serà la parafernalia de la mort dels famosos que tenen molta més importància un cop són morts que no pas quan eren ben v

BON DIA, SEBASTIÀ

Imatge
Als pobles no es voten els partits, es voten les persones. Sempre ho he escoltat i crec que és ben cert. Als municipis petits la política es viu d'una manera ben diferent i, en bastants casos, més sana. Hom pot malpensar d'un alcalde que porti 16 o 20 anys en el càrrec si és l'alcalde d'una gran ciutat però aquests mals pensaments s'esvaeixen si l'alcalde treballa per un poble petit. Dic tot això per parlar del Sebastià Bondia, l'Alcalde de Duesaigües que avui divendres deixa el seu càrrec per pròpia voluntat. Ho havia anunciat i ha complert. El Sebastià va ser escollit batlle del seu poble quan tenia 31 anys i enguany n'ha fet 25. El 1983 es va presentar per primer cop a les llistes i l'any passat va assumir el seu setè mandat consecutiu. Sempre ha governat amb una amplia majoria i de fet els darrers anys ho ha fet sense problemes perquè dels cinc regidors que té l'Ajuntament de Duesaigües tots cinc són del partit del Sebastià, Convergència i U

LA MÀQUINA SORDA

Imatge
No hi ha res més fred que haver de parlar amb una màquina quan truques per telèfon i has de resoldre algun problema o fer alguna gestió. Aquest món tan modern que ens han creat uns quants ja no camina amb els sentiments i les emocions. S'ha volgut fer tot tant ràpid que hem oblidat que som persones i que gaudim del tracte humà, de les paraules dels altres, de les explicacions, de les converses i els debats. Per això sobta, molesta i també indigna haver de parlar amb les veus dels contestadors quan truques a la companyia telefònica, elèctrica o la del gas en cas d'avaria. I també per això entenc a la perfecció les queixes dels habitants de la comarca de la Terra Alta que han vist com els canviaven una veu humana i en directe per una d'enregistrada que no et dóna confiança ni aporta solucions. Fins fa pocs els usuaris de l'Àrea Bàsica de Salut de la Terra Alta trucaven al 902 111 444 i una operadora els atenia i els donava dia i hora pel metge que desitjaven. Ara quan hi

LÍDERS DEL DESASTRE

Imatge
Som líders! som líders! Les comarques de Tarragona lideren els efectes de la crisi a nivell laboral. El passat mes de juliol l'atur a la nostra demarcació es va incrementar en 1.358 persones i ara ja tenim 34.002 ciutadans visitant les oficines de treball en busca de feina inexistent o per anar a segellar. L'atur interanual, la suma d'aturats dels darrers dotze mesos, ens situa com a líders de Catalunya amb un increment del 42,4 per cent. Per sectors, la construcció és el més perjudicat i per edats, els qui més complicat o tenen són els joves que busquen la seva primera feina.El panorama ja és ben gris i els propers mesos canviarà de color fins arribar al negre. El castell de cartes s'ha començat a plegar per la construcció i aquest sector arrossega els altres que hi han conviscut aquests darrers anys de bonança amb el sistema de la subcontractació.Sempre ens quedaran els optimistes que són els culpables del 80 per cent de la crisi i que tenen unes sigles que tots cone

LA MALENI ENS L'HA JUGAT DE NOU

Imatge
La Ministre de Foment, coneguda impopularment com "La Maleni", ens l'ha tornat a jugar. La decisió del seu ministeri de donar entrada a la Generalitat en la gestió de l'aeroport del Prat i obviar els aeroports de Girona-Costa Brava i Reus és una nova falta de respecte més cap a les nostres comarques. A Madrid només els interessen les comarques de Tarragona quan arriben les eleccions generals i com a una part més on recaptar vots. No saben ni on cauen la majoria dels nostres pobles, no saben articular dues paraules seguides en la nostra llengua i tampoc entenen que, per una àrea d'influència important com el Camp de Tarragona i les Terres de l'Ebre on els motors econòmics són el turisme i la industria, gestionar el nostre propi aeroport és del tot necessari. Nomes nosaltres sabem de quina forma potenciar aquesta infraestructura per ampliar les línies comercials i el trafic de mercaderies. No han de venir de Madrid a dir-nos com orientar un aeroport que no els i