21 d’agost 2008

De totes les imatges vistes, paraules escoltades als informatius de les televisions i pàgines llegides a la premsa escrita al voltant de l'accident de l'avió, ens quedarem amb alguns detalls que el nostre cervell retindrà molts anys o tota la vida. Ha estat una tragèdia que per desgracia es viu quasi cada dia a qualsevol país del món però aquesta vegada ha tingut lloc molt a prop nostre. La caixa negra dirà la veritat de l'accident i cada som més els convençuts que alguna negligència es va produir i que de ben segur va tenir molt a veure amb l'accident. Els testimonis comencen a parlar i els familiars de les víctimes també. Em quedo amb dues petites histories dins d'aquesta gran tragèdia. Les he llegit fa ben poc a El Periodico. La primera és aquesta que emmarco en negreta i penjo textualment:

Un dels bombers que va participar ahir en les tasques d'emergència de l'avió que es va estavellar a Barajas, Francisco Martínez, ha explicat que un dels nens rescatat preguntava constantment: "¿On és el meu pare?" i "¿Quan s'acaba la pel·lícula?". El nen, desorientat, "em preguntava si era veritat el que estava passant". El bomber va pujar el nen al camió per explicar-li el que estava succeïnt, però el petit "es pensava que es tractava d'una pel·lícula i preguntava on era el seu pare i quan s'acabaria la pel·lícula". El bomber també va rescatar la nena d'11 anys (M.A.F.) que es troba hospitalitzada en observació, amb fractura oberta de fèmur i pronòstic estable dins de la gravetat. Martínez ha declarat que la nena va ser entregada als bombers per la seva mare --de qui no es tenen notícies--, que va demanar que rescatessin primer la seva filla.

La segona història m'ha colpit encara més, de fet m'ha deixat destrossat interiorment. És aquesta:

Una de les víctimes del sinistre de Barajas va voler baixar de l'avió al veure que l'aparell podria tenir problemes, però no el van deixar, segons ha explicat avui la seva vidua. "Amor, se m'ha avariat l'avió", va ser el missatge de mòbil que va rebre a les 12.30 la dona d'una de les víctimes. Ella, preocupada, li va trucar per demanar-li que baixés de l'avió, però el seu marit li va respondre: "no em deixen". El fill del mort ha explicat que el personal de l'avió va obligar el seu pare a tornar a asseure's quan va voler abandonar l'aeronau, segons les seves pròpies paraules.

Us imagineu el pànic que havia de passar aquest home que tot i voler baixar perquè es temia el pitjor va acabar carbonitzat com la resta de passatgers? Us podeu imaginar tot el què li devia passar pel cap i els seus instants finals? Només pensar-ho em poso a plorar. La vida és molt injusta i espero que, malgrat no serveixi per a res perquè els morts seguiran estan morts i les seves famílies enterrades en vida, es posi a la presó per sempre als responsables de la tragèdia.

12 Responses so far.

  1. apa noi says:

    http://www.youtube.com/watch?v=us66jkO47p8&feature=related


    El 11 de julio de 1978 un camión cisterna cargado con 25 t de propileno licuado salió desde Tarragona de la refinería Enpetrol, y se dirigió hacia el sur por la actual N-340. Después de recorrer 102 kilómetros -en el kilómetro 159,5- a las 14:35, al pasar por delante del camping "Los Alfaques", ocurrió la catástrofe.
    En ese momento, el camping tenía registradas unas 800 personas, y se estima que entre 300 y 400 se encontraban dentro del radio de la explosión, calculada entre 0,5 y 1 Km, la cual mató instantáneamente a un centenar de personas.
    La bola de fuego resultante cubrió en un instante la mayor parte del campamento, afectando la plaza al sur de la calle, y a muchos de los veraneantes que estaban allí. Además, las altas temperaturas, de más de 2000ºC hicieron que la gran cantidad de bombonas de gas que había en el propio campamento se inflamaran, sumándose al fuego de la explosión. Tan alta fue la temperatura que hasta hizo hervir el agua de la orilla, hacia donde esa gente huía

    En total murieron de 216 personas.

    Hay `personas que estuvieron en ayuda del desastre , y que con esta accidente de aviación , nos han apoderado otra vez ( los monstruos)
    Un abrazo y fuerza para todos los afectados.

  2. bajoqueta says:

    És molt fort que hagin desgràcies, però lo més fort és que sigue per culpa de les negligències humanes.
    Trobo esgarrifós que no te deixen baixar d'un avió en un cas així, havia de ser horrible per aquella persona.
    Apa noi, jo recordo lo dels Alfacs, estava a un camping molt proper quan va passar. Per sort era menuda i llavors a la tele no sortien les coses que surten ara. Només recordo una foto que se'm va quedar gravada d'un diari que li vaig pendre a mon iaio. Va ser esgarrifós.
    Lo desastrós és que cada dia hi ha mil i un perills per culpa de les negligències.
    http://bajoqueta.blogspot.com/2008/02/la-nit-que-tarragona-no-va-dormir.html

  3. La pell de gallina.

    I tristesa, molta tristesa.

  4. Apa Noi, tots recordem aquest accident i el guardem a la memòria però com és encara molt recent i molt dolorés, l'aniversari ha passat una mica desapercebut. En certa mesura, millor així. Per cert, la versió dels fets portada al cinema per una productora alemanya i emesa fa poc per Antena 3, una autentica porqueria.

    per cert, us recomano a tots i totes que mireu el vídeo del Youtube que ens proposa l'amic Apa Noi.

  5. Bajoqueta, t'ho dic molt sincerament. Enhorabona pel teu post. Coincideixo amb tu amb tot el que dius. Cada dia estem sotmesos al perill de la mort per culpa de negligencies. No sé què hi podem fer però dóno gràcies per seguir encara viu.

  6. Tondo, has estat ras i curt, sincer com esperava. Són sentiments que comparteixo amic.

  7. Ostres, la segona no l'havia sentit. És realment esfereïdora.

  8. tanta seguretat que posen pel tràsit de passatgers i tan poca per la seguretat de l'avió !!

  9. Si Charlie, la segona és d'aquelles que et deixen glaçat i pensant molts minuts. Jo avui encara hi penso i segur que hi pensaré en moltes ocasions els propers dies.

  10. Té la Mà, estic d'acord amb tu i crec que els propers dies es demostrarà fins a quin punt hi ha poca seguretat en el tema aeronàutic. Ara ja parlen de negligències que ens fan posar les mans al cap. Segur que la caixa negra ens deixarà a quadres.

  11. zel says:

    I és que al final, entrant en les històries, són les paraules dels qui ja no hi són les que ens toquen el cor...el mateix que tu vaig pensar jo, i suposo que molta altra gent...pobrets, quina pèrdua tan absurda...

  12. Efectivament Zel, són aquestes petites histories les que fan gran la tragèdia. Després vindran les grans explicacions que sovint trobarem absurdes. La d'aquest pobre home va ser una acció desesperada més pensant en dir-li a la seva dona que l'estimava que no pas per saber que alló potser seria el seu final.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -