12 d’agost 2008

Mentre els espanyols es dopen i els xinesos fan trampes o disposen d'avantatges arbitrals per batre el seu record de medalles tot aprofitant que són els organitzadors d'aquests Jocs Olímpics, fet que ja va succeir a Barcelona 92, hi ha altres imatges per gaudir. En un any ple d'espanyolisme esportiu que ha fet renéixer l'esperit dels colors de la bandera amb qui ningú confiava abans de l'Eurocopa, calen alternatives que facin més gracia que veure competir uns quants atletes d'uns quants països poderosos en front d'uns pocs atletes de molts països pobres. L'esport olímpic és cosa de despatxos i d'uns quants ciutadans que s'han gastat els seus estalvis en un llarg viatge i que es pinten la cara per animar als qui guanyen molts diners i van de punta a punta del món pel morro i a costa de tots. Els Jocs Olímpics de qualsevol país tenen dos moments importants, la cerimònia inaugural i la de cloenda. Tot el que hi ha entre un acte i l'altre és de cara a la galeria, omplir per omplir i que guanyi el qui més medalles aconsegueixi o sigui els Estats Units i el país que organitza el show. Per això vull compartir avui amb tots vosaltres aquestes imatges, molt més curioses i divertides, menys disciplinars que les vistes durant l'acte inaugural xinès on ningú s'atrevia a fallar i protagonitzades per uns personatges que també acaben sent, com el cas de molts atletes de petits països, conillets d'índies en mans d'algú que els canvia el seu paper natural per aquell que es desitja peti qui peti. El darrer cas conegut ha estat el de la nena de 5 anys que va cantar i eclipsar mig món a la cerimònia inaugural. La nena que es va veure a tot el planeta, fent un playback perfecte, era la Lin Miaoke. Però qui cantava realment, després de mesos de feina intensa, era una altra nena de la mateixa edat anomenada Yang Peiyi. Els organitzadors van decidir no posar-la davant del món perquè és una mica grasoneta i té les dents tortes. Feu clic aquí per a veure les dues nenes i la notícia de la BBC. Típic d'un país on s'abandonen pels carrers les nenes recent nascudes i on menjar gossos i diversos insectes és un plaer per al paladar. Si he de decantar-me per algun país, sóc de la República de Hàmster. Per als qui penseu com un servdor, la següent imatge és un fons de pantalla de 1024x768 pixels per al vostre ordinador. Feu clic a sobre i el guardeu.

6 Responses so far.

  1. Anònim says:

    jo tambe de la repuplica d'els hamters, boycot! no he vist ni la ceremonia de obertura ni cap competicio i no ho penso fer amb tot el temps que duri aquesta "ignominiosa farsa". Els astletas de tots els paisos "democratics" me cauen fatal he acabad amb el esport...vergonya per una medalla i uns cuans diners que s'ha fet de la gloria de la corona de llaures.
    i per a postre totes les nenes chinitas que no son bonicas no tenen deret de viure o cantar devant del public???
    n'ho m'agrada aquest pais ni la gent amb general LA PLAÇA DE TIANAMEN US EN RECORDEU.
    un peto Oscar de la teva amiga christine i que viva la republica D'ELS HAMSTERS

  2. Vicente Pardo says:

    hacer los juegos en la China ha sido un grave error porque es un pais sin desarrollar con un sistema político medieval y donde no se respetan los derechos humanos. El dinero lo puede todo pero pone en evidencia la nula importancia de los sentimientos humanos.

  3. Peter says:

    ja ningú recorda els tancs passant per sobre els estudiants ni vol creure que la Xina és una de les principals potencies en armament nuclear. Tothom es fa el cec quan es parla de la expansió d'aquest país arreu del món en camps com el textil o la construcció. Ens acabaran conquerin a tots i serà dificil guanyar-los.
    El capítol de la nena cantant ja és una mostra més d'aquest amor dionisiac que tenen els xinesos en estimar únicament la bellesa i acabar amb la imperfecció. Fora la Xina i els les olimpiades.

  4. Amiga Christine estic completament d'acord amb tu. Boicot als jocs olímpics i memòria històrica per a tothom. Amb això de la nena han demostrat un cop més que són un país dictatorial i disciplinar, el pitjor que es pot trobar. Benvinguda a la República dels Hàmsters.

  5. Vicente creo que tu comentario lo va a compartir mucha gente. Yo, el primero. Es cierto que parece un país que se moderniza pero en el fondo se va anclando en su pasado y presente que no es otro que el comunismo dictatorial que enriquece a unos pocos y ata de manos y pies para hundirles en la pobreza a la gran mayoria.

  6. Peter, com li comentava a la Christine, cal tenir aquesta memòria històrica per a recordar que aquest no és un país net ni de confiança. No es pot confiar amb un país que permet que passi el que està passant amb les nenes abandonades al mig del carrer, que creix monumentalment arreu d'Europa a cop de mà d'obra barata que el que fa és crear crisi al continent europeu. No es pot permetre que un país que no respecta els drets humans durant 365 dies l'any pugui córrer una cortina de fum durant els dies que es celebren les olimpíades, com si aquí no passes res. Em sembla que cal una reflexió a fons malgrat no serveixi de res.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -