Mentre els espanyols es dopen i els xinesos fan trampes o disposen d'avantatges arbitrals per batre el seu record de medalles tot aprofitant que són els organitzadors d'aquests Jocs Olímpics, fet que ja va succeir a Barcelona 92, hi ha altres imatges per gaudir. En un any ple d'espanyolisme esportiu que ha fet renéixer l'esperit dels colors de la bandera amb qui ningú confiava abans de l'Eurocopa, calen alternatives que facin més gracia que veure competir uns quants atletes d'uns quants països poderosos en front d'uns pocs atletes de molts països pobres. L'esport olímpic és cosa de despatxos i d'uns quants ciutadans que s'han gastat els seus estalvis en un llarg viatge i que es pinten la cara per animar als qui guanyen molts diners i van de punta a punta del món pel morro i a costa de tots. Els Jocs Olímpics de qualsevol país tenen dos moments importants, la cerimònia inaugural i la de cloenda. Tot el que hi ha entre un acte i l'altre és de cara a la galeria, omplir per omplir i que guanyi el qui més medalles aconsegueixi o sigui els Estats Units i el país que organitza el show. Per això vull compartir avui amb tots vosaltres aquestes imatges, molt més curioses i divertides, menys disciplinars que les vistes durant l'acte inaugural xinès on ningú s'atrevia a fallar i protagonitzades per uns personatges que també acaben sent, com el cas de molts atletes de petits països, conillets d'índies en mans d'algú que els canvia el seu paper natural per aquell que es desitja peti qui peti. El darrer cas conegut ha estat el de la nena de 5 anys que va cantar i eclipsar mig món a la cerimònia inaugural. La nena que es va veure a tot el planeta, fent un playback perfecte, era la
Lin Miaoke. Però qui cantava realment, després de mesos de feina intensa, era una altra nena de la mateixa edat anomenada
Yang Peiyi. Els organitzadors van decidir no posar-la davant del món perquè és una mica grasoneta i té les dents tortes.
Feu clic aquí per a veure les dues nenes i la notícia de la BBC. Típic d'un país on s'abandonen pels carrers les nenes recent nascudes i on menjar gossos i diversos insectes és un plaer per al paladar. Si he de decantar-me per algun país, sóc de la República de Hàmster. Per als qui penseu com un servdor, la següent imatge és un fons de pantalla de 1024x768 pixels per al vostre ordinador. Feu clic a sobre i el guardeu.
Mentre els espanyols es dopen i els xinesos fan trampes o disposen d'avantatges arbitrals per batre el seu record de medalles tot aprofitant que són els organitzadors d'aquests Jocs Olímpics, fet que ja va succeir a Barcelona 92, hi ha altres imatges per gaudir. En un any ple d'espanyolisme esportiu que ha fet renéixer l'esperit dels colors de la bandera amb qui ningú confiava abans de l'Eurocopa, calen alternatives que facin més gracia que veure competir uns quants atletes d'uns quants països poderosos en front d'uns pocs atletes de molts països pobres. L'esport olímpic és cosa de despatxos i d'uns quants ciutadans que s'han gastat els seus estalvis en un llarg viatge i que es pinten la cara per animar als qui guanyen molts diners i van de punta a punta del món pel morro i a costa de tots. Els Jocs Olímpics de qualsevol país tenen dos moments importants, la cerimònia inaugural i la de cloenda. Tot el que hi ha entre un acte i l'altre és de cara a la galeria, omplir per omplir i que guanyi el qui més medalles aconsegueixi o sigui els Estats Units i el país que organitza el show. Per això vull compartir avui amb tots vosaltres aquestes imatges, molt més curioses i divertides, menys disciplinars que les vistes durant l'acte inaugural xinès on ningú s'atrevia a fallar i protagonitzades per uns personatges que també acaben sent, com el cas de molts atletes de petits països, conillets d'índies en mans d'algú que els canvia el seu paper natural per aquell que es desitja peti qui peti. El darrer cas conegut ha estat el de la nena de 5 anys que va cantar i eclipsar mig món a la cerimònia inaugural. La nena que es va veure a tot el planeta, fent un playback perfecte, era la Lin Miaoke. Però qui cantava realment, després de mesos de feina intensa, era una altra nena de la mateixa edat anomenada Yang Peiyi. Els organitzadors van decidir no posar-la davant del món perquè és una mica grasoneta i té les dents tortes. Feu clic aquí per a veure les dues nenes i la notícia de la BBC. Típic d'un país on s'abandonen pels carrers les nenes recent nascudes i on menjar gossos i diversos insectes és un plaer per al paladar. Si he de decantar-me per algun país, sóc de la República de Hàmster. Per als qui penseu com un servdor, la següent imatge és un fons de pantalla de 1024x768 pixels per al vostre ordinador. Feu clic a sobre i el guardeu. 
Comentaris
i per a postre totes les nenes chinitas que no son bonicas no tenen deret de viure o cantar devant del public???
n'ho m'agrada aquest pais ni la gent amb general LA PLAÇA DE TIANAMEN US EN RECORDEU.
un peto Oscar de la teva amiga christine i que viva la republica D'ELS HAMSTERS
El capítol de la nena cantant ja és una mostra més d'aquest amor dionisiac que tenen els xinesos en estimar únicament la bellesa i acabar amb la imperfecció. Fora la Xina i els les olimpiades.