Header Ads

DIGUI TRENTA SET

Aquest dissabte és especial. Faig 37 anys i tinc la sensació de cavalcar entre una maduresa no desitjada i un futur no massa llunyà. Quan em plantejo què vull de la vida i que n'he obtingut, la balança és al meu favor. Quan feu aquest exercici del balanç dels anys i els danys i us surti positiu, haureu d'estar molt contents. A mi, per sort i tot i les desgràcies i mals moments viscuts, la vida em somriu. Tinc el pressentiment, potser m'equivoco, que no arribaré a una edat molt més adulta. Crec que d'aquí uns quants anys se'm recordarà per allò que escrivia i pel fet que ja no ho escriuré. Mai havia estat tant sincer com ara, ho reconec. Segurament que tinc la fibra molt sensible o potser avanço esdeveniments. Passi el que passi, sóc feliç de ser on sóc i d'estar amb la persona que m'acompanya dia a dia. No us ho podeu imaginar. La meva dona Mar és un nou món que es descobreix a cada instant, un espai de convivència únic, un ésser delicat i tendre que ningú ha de malmetre ni molestar. A les cotes més altes de la meva vida hi regna ella de la mateixa manera que la trobo en situacions complicades. M'enamora qualsevol gest seu perquè em dóna un nou alè per a viure el següent segon al seu costat. És la meva ampolla d'oxigen, la meva ombra xinesa a les fosques quan resto quiet a les nits immòbils, el sol que em desperta cada matí malgrat jo dormi al pis de dalt i ella ja navegui fa hores al de baix. Puc seguir vivint i penjant missatges com aquest fins que el cor em deixi però crec que no podia seguir endavant sense fer-vos proper aquest missatge. Acompanyo aquest post amb un vídeo d'una cantant , la Tamara autèntica, que he tingut la sort de conèixer i que ens regala textos (malgrat les imatges no s'hi corresponguin) com aquest. Quan la poseu, tanqueu els ulls, senzillament. Mar, te la van fer a mida. Milions de gràcies!

AFEGIT ESPECIAL:

Admeto que avui, per moltes coses que no venen al cas, estic més tendre que altres dies. I arriba l'amic APA NOI i em toca la fibra. M'ha penjat al seu comentari un enllaç a un vídeo que m'ha fet saltar les llagrimes (ja vaig advertir que sóc de llàgrima fàcil). APA NOI, en Lucio Battisti és un dels meus cantants preferits, des de sempre. I aquest cançó, enregistrada l'any del meu naixement, és un dels millors regals que he rebut avui. Gràcies, de veritat. Aquest regal el comparteixo amb tots i per tant us penjo el vídeo.

38 comentaris

Mon ha dit...

volia ser el primer jajaja. Per molts anys i 37 estirades d'orella
Oscar de tot cor felicitats

Anònim ha dit...

Per molt i mooolt anys cunyat!!!!

Espero que aquests 37 els converteixis al llarg de l'any en 37 projectes i il·lusions a realitzar al llarg de tot aquest any!!!

Que siguis molt feliç avui i cada dia!!! Que la vida et continuï somrient!!

Felicitats i 37 estirades d'orella!!!

Montsee

APA NOI ha dit...

FELICITATS

http://es.youtube.com/watch?v=gGklXN2uS3o

peter ha dit...

Per molts anys Oscar. La foto és una passada encara que no es vegi on esta feta.

Anònim ha dit...

Doncs jo et feia més gran però ja està bé que siguis jove, així tindràs obert aquest blog molts més anys. Canya al mono!

Raül

Oscar Ramírez ha dit...

Mon, moltes gràcies pel comentari i enhorabona per ser el primer. Les 37 estirades les deixarem en la meitat que sinó semblaré el Dumbo.

Oscar Ramírez ha dit...

Montse, amiga en primer lloc i cunyada en segon: gràcies per recordar-te'n i per la teva tendressa. Ja saps que sóc molt poc petoner però aquest vespre t'esperen dos petons, jejeje.
Amb gent com tu al meu voltant, la vida sempre em somriurà.

Oscar Ramírez ha dit...

Apa Noi, no sabia com agrair-te el regal musical que m'has fet i he decidit penjar-ho directament al post, com un afegit especial perquè crec que el teu regal ho és molt d'especial. Una abraçada ben forta amic.

Oscar Ramírez ha dit...

Peter, moltes gràcies. La foto és guapissima i està feta, ara fa un any, a la platja de Taormina que és una petita joia en forma de ciutat, un racó de món que enamora i captiva. L'autora de la foto és la meva dona, la Mar, una enamorada de les fotos improvisades.

Oscar Ramírez ha dit...

Raül, molt bona jajajaja. Estic una mica castigat per la vida però espero que no tant perquè hagis pensat que en tenia 55. Sense barba perdo anys però guanyo quilos o sigui que seguiré amb barba uns quants anys més. gràcies pel comentari.

Mar Roca i Sol ha dit...

Felicitats, moltes felicitats... la part més bona de la vida encara té que arribar i espero estar al teu costat per veure com et somriu sense complexes. La vida és interactiva i si tu dius tots això que avui has escrit has de pensar que jo penso exactament el mateix. Vull fer-me gran al teu costat, veure el món amb tu i riure molt.
Està tendra perquè ets tenra malgrat a vegades dones un altre cara. 37 anys ja comenen a donar per molt, fins i tot per ordenar calaixos i amb ells treur coses i donar pas a nous aires, noves il.lusions. Jo sempre i seré, amb els meus alts i les meves baixades, però sempre el teu costat. Quan toqui faré de crossa, quan toqui aniré darrera i quan sigui l'hora davant, però sempre al teu costat.
Conviure i viure amb tu és el millor que m'ha passat mai, ho saps de sobres.
Flicitats ..........

Anònim ha dit...

Tot aixo es molt personal per un anonim pero ho faig:
Felicitats!.

Oscar Ramírez ha dit...

Mar, podria estar contestant aquest missatge hores i hores però tinc la virtut de viure amb una blocaire com tu i aquest fet em permet dir-te les coses a cau d'orella. Mil gràcies i per cada gràcia un petó en temps d'amor i una abraçada en temps delicats. Muakssss!!!!!

Oscar Ramírez ha dit...

Anònim, el teu missatge és el més significatiu de la jornada perquè, com tu dius, ho fas perquè vols fer-ho tot i seguir a l'anonimat. Em sorpren doblement i em provoca curiositat el teu pas que, en tot cas, agraeixo enormement. Siguis qui siguis, rep una forta abraçada.

Jesús M. Tibau ha dit...

felicitats pel teu aniversari i per aquest post d'amor madur, on expresses tan bé aquestes coses que hem de valorar del nostre amor de cada dia, de la seva companyia, del seu estar al nostre costat, que no té res a veure amb la imatge negativa que acostuma a tenir la rutina.
Felicitats

Té la mà Maria - Reus ha dit...

moltes felicitats, he entrat a saludar després de vancaces

bajoqueta ha dit...

Felicitats Oscar, que l'any que ve pugues escriure lo mateix :)

Oscar Ramírez ha dit...

Jesús, moltes gràcies per les teves paraules. Crec que l'amor sempre s'ha de valorar de manera positiva malgrat tingui els seus alts i baixos, com tot en aquesta vida.

Oscar Ramírez ha dit...

Té la Mà, ja has acabat les vacances? Ho sento perquè crec que és l'estat natural de les persones malgrat ens toqui treballar. De totes maneres és bo que tornis al món blocaire perquè així podrem seguir gaudint amb el teu blog.

Oscar Ramírez ha dit...

Bajoqueta, tant debo sigui així, com tu comentes. Moltes gràcies per deixar el teu comentari.

els amics invisibles ha dit...

Moltíssimes felicitats Oscar!!!! Et vam conèixer una tarda d’estiu, ara deu fer cinc anyets, fent de dofi amb els nostres fills a la piscina. A partir d'aquella, de l'observació del vol dels ocells i de la forma com menjaven el gra, ja vam augurar que s’estava forjant un gran amor entre la vilafranquina i el dofí d’aigua dolça. Que bonic has expressat com és passaen els moments bons i dolents al costat d'una persona que estimes! Feliç aniversari i que la 'interactivitat' de les vostres vides us duri molts anys més!
Una abraçada molt gran per a tots dos.

Josep Maria Yago ha dit...

37? no et fotis massa filosòfic que estàs fet un iogurin!
Felicitats!
M'¡hauré d'esperar que m'arreglin l'ADSL per compartir la música.

zel ha dit...

Un dia, no se quan, vaig escriure aquest petit poema. Li he canviat alguna paraula, perquè n'hi havia que no s'adeien prou amb tu, Però si em permets, te'l regalo amb molta estimació. Sou tan macos, tan propers, que sembla que us conec de sempre, Petons i gaudiu de la vida, del bocí que ens toca a cadscun!


intangible

Resseguint camins
tornes amb les mans buides
la vida plena de grans moments
d'engrunes de dols,
de bocins de cel...
curull de mar...
el cor sadollat,
que no et cal res per ser feliç.
(només ella)
Si mors, que no serà ara,
hauran d'esbrinar d'on vénen les ferides
que el teu somriure amaga.
Vens del país del déus
que res no necessiten,
ja n'has après,
que tens tot el que et cal.
Ets lliure.

Petons. Desitjaria que t'agradés.

Oscar Ramírez ha dit...

Per als amics invisibles.

Els amics invisibles són, en la meva vida, els més presents. Recordo el moment que esmentes i és ben cert que, com a dofí, no he evolucionat i segueixo sent d'aigua dolça. Com a persona si ho he fet i ha estat gràcies al fet de conèixer persones com vosaltres. Un no camina sol malgrat s'ho pensi. Hi ha crosses al seu costat, orelles que l'escolten, ulls que el miren atentament, boques que regalen i no pas gratuïtament moltes paraules que són amigues. La vostra és una amistat fidel, real i encissadora. Els vostres moments són ja part de la meva vida i dels records que, amb la presència diària, esdevenen un present feliç i un demà més que confortable. Gràcies per estar on havieu d'estar i per ser-hi encara. Us estimo de veritat. Un petonàs a tots!

Oscar Ramírez ha dit...

Josep Maria. Home, això de iogurint és una mica veritat però ja sóc un iogurint de segona fase, dels desnatats, jajajaja.
Moltes gràcies i arregla ja l'ADSL que les dues cançons valen molt la pena. Una forta abraçada amic!

Oscar Ramírez ha dit...

Zel, ja saps que sempre sóc sincer tot i que a vegades ser sincer comporti certs disgustos. Res que no es pugui superar. La teva poesia m'ha entendrit profundament perquè és plena de sentiments i dolçor, de retalls viscuts i realitats. No m'agrada pas la teva poesia, m'encanta i m'enamora. La penso imprimir i guardar al racó de la meva habitació on hi reposen tots els elements que em recorden moments feliços. No saps fins a quin punt m'ha fet il·lusió llegir-la, entendre-la i emocionar-me amb ella. Un petó molt fort i un milió de gràcies per ser com ets! Muakssss!

Anònim ha dit...

per molts anys amic meu que passis un dia feliç i espero prendre una copa amb tu aviat
christine i jaume

Oscar Ramírez ha dit...

Serà, com sempre un autèntic plaer. És amb persones com vosaltres quan un veu que la vida val molt la pena. Gràcies als dos per compartir moments, situacions, vivencies...
Un petonàs!!! als dos.

Anònim ha dit...

Moltes felicitats Òscar.
Per cert, un parell de dies més tard i naixem el mateix dia. Jo avui en faig 44.

Sóc el Quim. Qui et va presentar el Jordi.

Oscar Ramírez ha dit...

Quim, moltes gràcies i per la part que et toca, PER MOLTS ANYS!!!

Sempre recordaré el moment que cites i, aprofitant el moment, si parles amb ell ja saps que tant ell com teniu pendent un dinar a Cambrils, a casa meva. Se us troba a faltar com a totes les bones persones. Ens parlem i veiem (que sigui aviat). Acaba d'aprofitar el dia amic.

Marcel. ha dit...

Moltes felicicitats atrassades company. Fins ara no he pogut passar per casa teva. I sé molt bé de què parles, jo he fet fa poc els 40... Una abraçada.

Oscar Ramírez ha dit...

Moltes gràcies Marcel. Per cert, què es nota al fer els 40? Hi ha, com diuen alguns o algunes, un canvi tant signficatiu o tot és mental?
Ja em diràs alguna cosa.

Tondo Rotondo ha dit...

Amb una mica de retard, però felicitats!

Recta final cap als 40... com jo... :-)

Salut!

Oscar Ramírez ha dit...

Tondo no et preocupis, el més important és que t'has sumat a la colla i t'ho agraeixo. Sobre l'arribada als 40 si que crec que ens hem de preocupar. jajajaa.

El Capità Tarragona ha dit...

Tard... ho he vist tard... però últimament vaig de bòlid...

FELICITATS!!!

la intenció és el que compta,.... no?

Una abraçada

Oscar Ramírez ha dit...

Si senyor, la intenció val per tot. De fet tenies temps per penar aquest comentari fins el 16 d'agost de 2009. Moltes gràcies.

Anònim ha dit...

Oscar, acabo de entrar en tu blog y me apetece felicitarte, hace mucho que no nos hemos visto, y tengo ganas de charlar un rato contigo, y hablar de la vida ,solo una cosa,nunca consintais que os quiten esa alegria y ese sentimiento mutuo con mar, pues tu bien sabes que el amor, es el sentimiento mas importante que existe, felicidades otra vez por compartir esa felicidad con tu compañera.
un compañero de micro esporadico.

Oscar Ramírez ha dit...

La verdad es que tengo mucha curiosidad por saber quien eres y de compartir ese rato de tertulia que me propones. Gracias por felicitarme y por lo que me comentas de Mar y nuestra relación cotidiana. Te pido, si es posible, que me envies un correo con tu telefono o e-mail y el nombre y asi contacto contigo y quedamos. Mi correo es oramirezdolcet@yahoo.es

Amb la tecnologia de Blogger.