DIGUI TRENTA SET

Aquest dissabte és especial. Faig 37 anys i tinc la sensació de cavalcar entre una maduresa no desitjada i un futur no massa llunyà. Quan em plantejo què vull de la vida i que n'he obtingut, la balança és al meu favor. Quan feu aquest exercici del balanç dels anys i els danys i us surti positiu, haureu d'estar molt contents. A mi, per sort i tot i les desgràcies i mals moments viscuts, la vida em somriu. Tinc el pressentiment, potser m'equivoco, que no arribaré a una edat molt més adulta. Crec que d'aquí uns quants anys se'm recordarà per allò que escrivia i pel fet que ja no ho escriuré. Mai havia estat tant sincer com ara, ho reconec. Segurament que tinc la fibra molt sensible o potser avanço esdeveniments. Passi el que passi, sóc feliç de ser on sóc i d'estar amb la persona que m'acompanya dia a dia. No us ho podeu imaginar. La meva dona Mar és un nou món que es descobreix a cada instant, un espai de convivència únic, un ésser delicat i tendre que ningú ha de malmetre ni molestar. A les cotes més altes de la meva vida hi regna ella de la mateixa manera que la trobo en situacions complicades. M'enamora qualsevol gest seu perquè em dóna un nou alè per a viure el següent segon al seu costat. És la meva ampolla d'oxigen, la meva ombra xinesa a les fosques quan resto quiet a les nits immòbils, el sol que em desperta cada matí malgrat jo dormi al pis de dalt i ella ja navegui fa hores al de baix. Puc seguir vivint i penjant missatges com aquest fins que el cor em deixi però crec que no podia seguir endavant sense fer-vos proper aquest missatge. Acompanyo aquest post amb un vídeo d'una cantant , la Tamara autèntica, que he tingut la sort de conèixer i que ens regala textos (malgrat les imatges no s'hi corresponguin) com aquest. Quan la poseu, tanqueu els ulls, senzillament. Mar, te la van fer a mida. Milions de gràcies!

AFEGIT ESPECIAL:

Admeto que avui, per moltes coses que no venen al cas, estic més tendre que altres dies. I arriba l'amic APA NOI i em toca la fibra. M'ha penjat al seu comentari un enllaç a un vídeo que m'ha fet saltar les llagrimes (ja vaig advertir que sóc de llàgrima fàcil). APA NOI, en Lucio Battisti és un dels meus cantants preferits, des de sempre. I aquest cançó, enregistrada l'any del meu naixement, és un dels millors regals que he rebut avui. Gràcies, de veritat. Aquest regal el comparteixo amb tots i per tant us penjo el vídeo.