20 d’agost 2008

Amb aquest post us proposo a tots i totes un petit exercici de reflexió que s'iniciarà amb un somriure a la vostra cara i que farà canviar el somriure per una cert emprenyament. Recordeu quants diners guanyàveu cada mes als anys vuitanta? Recordeu quantes coses es podien fer llavors amb un bitllet de 5.000 pessetes (30 euros actuals)? Quants dies us duraven els diners de la nòmina?
Aquestes preguntes ens les podem fer observant aquestes dues imatges que he trobat, casualment mentre buscava altres coses, a la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona. Són dos anuncis de dos supermercats publicats pel Diari de Tarragona. Un d'ells és del Carrefour i es va publicar el 5 de maig de 1981. El segon pertany a l'anunci que els Supermercats Cóndor van publicar el mateix dia que obrien el seu super a Tarragona, el 29 de març de 1983.

Si amplieu la foto veureu a la perfecció els preus dels productes que oferien als seus clients aquestes dues superfícies comercials ara fa 25 anys. Analitzem alguns exemples amb productes encara existents i fàcils de consultar. A l'anunci de Carrefour veiem, a la secció Drogueria, el CHAMPU MAGNO a 95 pessetes i ara val 2,95 euros (500 peles). Encara al Carrefour, a la secció Alimentación, un quilo de galetes MARIA DORADA MARBÚ ens costava 139 pessetes i ara en paguem 1,91 euros (320 peles). Marxem cap al Cóndor. Un litre d'oli Borges valia 199 pessetes i ara val 3 euros (550 peles). Per acabar, un quart exemple. 4 rotllos de paper higiènic costaven 49 pessetes i ara sis rotllos s'apropen als 2 euros (330 peles).

Són quatre dels molts exemples que podrem mirar en aquests dos anuncis on veurem el litre de llet a 52 pessetes o un paquet de pasta a 27. N'hi ha per posar-se les mans al cap tot fent aquest curiós exercici de memòria històrica. 25 anys després els sous no han pujat tant i els preus són pels núvols. Això té un nom.

18 Responses so far.

  1. La ignorància fa la felicitat, abans de saber el que acabes d'explicar era més feliç que en aquestos moments.

  2. zel says:

    Mira, Òscar, aquesta és la meva queixa diària, no el que s'pugen coses com un viatget o una peça de roba, que si fem la mateixa operació que tu has fet, han evolucionat amb certa normalitat, el que és escandalòs és el que s'ha apujat tot allò que es compra amb números petits, que en dic jo, números que no arriben a deu...suposo que s'han aprofitat de la nostra psique i de que ens sembla poc un o dos o quatre euros, jo faig aquest canvi de xip amb les coses del super, justament, perquè tinc molt clar que és aquí on ens claven de valent...bé i a les betzineres...però això són figues d'un altre paner...

    Petons, rei!

  3. apa noi says:

    Això té un nom.
    aqusta noticia no ha tingut el reso suficien
    Això té un nom.


    El proppassat 6 d’agost es va celebrar l’últim Consell de Cooperació i Solidaritat. El tema estrella va ser la presentació de les línies estratègiques d’actuació de les que se’n derivarà el nou Pla Director de la Conselleria. La consellera Coloma volia passar de puntetes per aquest tema. Un cop la nova tècnica de cooperació (pagada amb el 0,7 en contra de la voluntat de tot el Consell de Cooperació i Solidaritat) va presentar el document inicial del que ha de ser el nou Pla Director, la consellera ja llegia el següent punt de l’ordre del dia. Sabia sens dubte que el tema aixecaria ampolles entre els presents, com així va ser.

    Demanada la paraula per la qui escriu aquest article, la consellera va haver d’aturar la seva carrera de fons cap al punt número 2. És aleshores quan poso en qüestió les intencions de la consellera. El nou Pla Director vol posar l’èmfasi en la sensibilització i això es visualitza en 3 de les seves 4 línies estratègiques. Sobre el tema en aquest Consell ja s’ha discutit abastament però sembla ser que no hi ha voluntat per part de la Sra. Coloma d’aplicar el 0,7 com cal. Ara a més a més d’haver de restar del 0,7 el sou de la nova tècnica contractada, també hem de restar el corresponent a les accions de sensibilització que el nostre Ajuntament vol portar a terme. En definitiva que ens queda només un 53% del 0,7 per a projectes d’acció directa en els països del tercer món amb els que tenim el compromís de cooperar i treballar per al seu desenvolupament.

    La Sra. Coloma que ens ven en cada Consell molta voluntat, no fa res més que seguir una ruta marcada de la que no es mou ni un mil·límetre tot i haver manifestat que en l’aprovació dels pressupost del 2009, 2010 i 2011 el tècnic es procuraria pagar des de l’Ajuntament, tal i com li vam suggerir i que els diners es destinarien de manera íntegra a la cooperació i la solidaritat.

    Anem tots amb molt d’ull, aquest nou Pla Director ens hipoteca fins el 2011, restant diners de la cooperació per desviar-los a la sensibilització. Sensibilització que per altra banda ja tenen incorporada en els seus projectes totes les entitats de Tarragona que fan solidaritat i cooperació.
    Enviat per M. Victòria Forns

  4. Oh!

    El Condor!

    Me n'havia oblidat!

    Recordo el de Pin i Soler....!!!

    Marxo a dormir amb un record... :-)

  5. Oh!

    El Condor!

    Me n'havia oblidat!

    Recordo el de Pin i Soler....!!!

    Marxo a dormir amb un record... :-)

  6. Marcel. says:

    Brillant iniciativa company. És molt fort i té un nom, sí.. Recordo que l'any 90, quan vaig començar a treballar de periodista, cobrava 90.000 peles al mes!!! (Ara tots els nous són becaris que funcionen per amor a l'art i a l'"experiència"). Amb aquelles 90.000 peles, un sou que ara cobra molta gent, em podia comprar 452,2 litres d'oli. Avui me'n podria comprar 163,6.

  7. Mon says:

    Es curios veure com tambe fa 15 anys vaig comprar un televisor i em va costar uns 750 € d'ara i fa uns dies en vaig comprar un de mes modern i gran per 590€. però en canvi com hem pogut comprovar i patir tot allò que es necessari i util puja, i puja.
    PD: el tv no me'l puc menjar, Aquest aparell ara per ara m'alimenta de porqueria.

  8. Ali Baba i els quaranta ladres !!

  9. L'Illa, prometo no fer cap post semblant fins d'aquí a 25 anys. Ignoraré el tema per evitar la meva infelicitat, jejejeje.

    ZEL: El meu cap, de manera involuntaria, també té aquesta mania de fer el canvi d'euros a pessetes quan he de pagar coses de poc valor que abans valien molt menys que ara. El tema de les benzineres és, com dius tu, una vergonya que es mereix un post a banda.

    APA NOI: Gràcies per enviar l'escrit. Un exemple més dels elements i eines que posen en marxa i que serveixen únicament per enriquir als qui en formen part per a mantenir marginats als col·lectius que se'n haurien de beneficiar.

    TONDO: Responc als teus dos comentaris i si et sembla la resposta serà la mateixa, jajajaja. M'agrada que aquest post et porti aquest record i que aquesta nit, enlloc de contar ovelletes hagis contat condors. Aquest super ja va desaparèixer. Com diu la cançó: El Cóndor pasa.

  10. MARCEL: molt bona apreciació sobre el món periodístic i el de l'oli. Als principis dels 90 jo guanyava 72.000 pessetes i a finals dels 90 me'n anava a les 160.000 més comissions perquè amb el poc temps que em sobrava també feia de comercial. Sobre els becaris d'avui en dia, funcionen, senzillament. No he calculat la meva nòmina en funció als litres d'oli, prefereixo extrapolar la xifra a quintos de cervessa, jajajaja. En tot cas, és cert que no hi ha hagut un creixement salarial corresponent amb l'augment dels preus.

    MON: Si la tele et segueix alimentant a tu acabarà menjan-te i llavors tindrem un mon televisiu ple de porqueria. Prefereixo al Mon d'ara o sigui que vinga, comença a menjar-te la tele i sense queixar-te. Fora bromes, tens tota la raó, allò que més necessitem és el que més augmenta de preu.

    TÉ LA MÀ: Jo diria més. Ali Baba i la colla de lladres inacabable més gran del món. Per a ells és fàcil viure i menjar sense problemes a finals de mes.

  11. Si! A més curiosament el disc aquest de Simonon & G. el tinc en vinil i també en CD...

    ja ho pots ben dir pasa el condor, passen els anys... per sort amb dignitat. I no tothom pot dir el mateix. I no parlo doncs encara algú se'm querellaria... jejejjeje

  12. Anònim says:

    Tot puja menys els sous! Ara mateix acaba de baixar ostensiblement el preu del barril de petroli; i quina repercusió ha tingut sobre el preu de benzina? Amb la crisi de les vaques bojes, el preu de les sabates (per la pell, és clar) es va augmentar al voltant del 100 %. Ara, la crisi ja ha passat. Els preus de les sabates de pell segueixen essent els mateixos. Això també té nom?

    Albertus Magnus

  13. Bén vist mon.

  14. Tondo si tens el disc en vinil guarda'l uns anys més perquè això valdrà pasta.
    per cert, tu pots parlar quan vulguis perquè com mai ofens mai se't podran querellar. jejejeje.

  15. Doncs si Albertus Magnus, té un nom ben clar però millor que ens el guardem per no cremar-nos encara més la sang. Els anys passen i els consumidors seguim sent els únics estafats en detriment de les grans multinacionals que cada cop són més fortes. És una espècie de balança comercial consumidor-venedor que sempre afavoreix al segon.

  16. Ei, Charlie. Tot bé?

  17. Procuro no ofendre, doncs tampoc m'agrada ser ofés per ningú. Però cada cop flipo més amb tota la moguda poltronera del Mario Rigau, persona a qui no conec personalment. Cal dir-ho.

  18. Tondo, jo si que el conec personalment. Per evitar cremar-me la sang i acabar als jutjats em guardo la meva opinió sobre aquesta persona. En tot cas crec que cal felicitar al Joan Miquel Carrillo perquè gràcies al seu blog hem sabut tot aquest embòlic que, pel fet de publicar-se, alguna part de veritat tindrà, oi?
    Crec que en Carrillo és una persona sensata i en aquest cas em decanto clarament cap a un dels dos costats de la balança.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -