VA SER UN PLAER




Va ser un plaer compartir tarda amb sis poetes a Almoster, en un cap de setmana ple d’actes familiars i per als nens que vaig tenir l’ocasió d’organitzar. Va ser un plaer retrobar-me amb el Gerard Marsal, amic i músic que ha sumat, al seu inseparable saxo, tota una banda sonora creada en viu amb la flauta travessera i els sons i veus programades.

Va ser un plaer rebre de nou els poemes de la bona amiga Montse Farrés (que faria el món sense gent com ella!), escoltar les poesies del Quim o l’Arantzazu, les de l’Antoni, les de la Raquel o la majestuosa veu de la Dolors – quina meravella-. I va ser un plaer descobrir la poesia, única i irrepetible, de la Gloria Coll. No es pot regalar tan fàcilment la intimitat que desprenen les seves paraules. I ella ho fa senzill. 

Va ser un plaer.


El soroll sec de síndria que es bada,
un pèl que cau, l’última nit d’estiu.
Nul se’m desfà el trenat de l’antic somni:
se sent de lluny, allà on trenca l’onada,
un crit somort de desig no acomplert.


Glòria Coll Domingo, «Crit somort», Territori inhabitable

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS