LA MIRADA DE L’ÀVIA




De totes les tendreses del món, de totes les que pots rebre i veure, notar i sentir a la pròpia pell, cap d’elles és pot igualar a la de l’àvia quan, de sobte, notes que t'observa. No hi pot cabre més amor en uns ulls quan ella et mira, protegint-te i besant-te l’ànima. 

Avui, mirant aquesta imatge de Herman Damar, fotògraf que em té enamorat des de fa uns mesos, he pensat molt en la meva àvia. I en tots aquells que em falten i no tinc a prop. Però en ella, avui i no sé el perquè, molt especialment. 

I de nou ha aparegut l’Anne Akiko Meyers amb el seu violí que tantes passions i plors em provoca. Aquesta vegada m’ha derrotat dolçament amb “smile”. Escolteu...

Comentaris

Magnolia. ha dit…


Una musica preciosa, que t´envolta L´Anima, no soc Avia i no anyoro ser-o, pero la meva Avia Marina era molt especial per a mi.

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS