LES TROBALLES DELS TEMPS NO VISCUTS




Escriure a la neu que cau, sobre les flors que no es cullen, al raig de la llum que separa la cambra del passadís. Admirar els ocells picolant les molles de pa, les nostres molles de pa plenes de la neu que cau, amagades entre les flors que no es cullen, al passadís que acaba on comença el patí amb un cel obert. 

El retrobament té cara d’infantesa, com el poble petit proper a la ciutat gran, o aquella vella història que és sempre al cap i mai es perd pels llavis. La passió d’ensinistrar el cansament fa sempre possible un bon comiat ple la neu, ple de flors, ple de llum.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS