EN EL NO RES, DEL NO RES, TOT TÉ UN FINAL


Tot pensant-me, al llit i mig adormit, he vist que tinc esquelet d’hivern i esquinçalls d’altres èpoques. A la pell, la calor m’hi madura amb passió i no responc a altres plaers que els de llegir i escoltar. Sense sons sans ni mots muts els dies són pàl·lids. 

Al llit, ja despert desdibuixant-me, he cregut que això era el fi i he menjat mil fulles mortes. Ara, dempeus, l’espai del meu cap és ple arbres. La veu segueix, l’home mor, l’ànima es corromp. Sóc, de nou, substància efímera.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS