12 de maig 2016


Tot pensant-me, al llit i mig adormit, he vist que tinc esquelet d’hivern i esquinçalls d’altres èpoques. A la pell, la calor m’hi madura amb passió i no responc a altres plaers que els de llegir i escoltar. Sense sons sans ni mots muts els dies són pàl·lids. 

Al llit, ja despert desdibuixant-me, he cregut que això era el fi i he menjat mil fulles mortes. Ara, dempeus, l’espai del meu cap és ple arbres. La veu segueix, l’home mor, l’ànima es corromp. Sóc, de nou, substància efímera.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -