RAONS DEL DIA




Resistir-se a la ignorància per tornar a la naturalitat del fet de viure, sabent que no hi ha vies amb sortida però que els cossos es belluguen, que el drama és a la boca i la lleugeresa als ulls. L’home deixa en suspens tots els seus perills i opta, amb saviesa o per dignitat, per no afrontar els vertígens de les dues estacions de l’any. 

Amorosides per la nostàlgia que mai ens abandona, les ferides del cor es perden. I la llum ens inunda com mai, portant el paisatge d’inici al caminal de l’aprenentatge. Els bancals són plens de gestos que donen raó al dia: l’esclat de les ales dels ocells que piulen a pocs metres, les veus que modulen les figures de les persones i les fotos d’aquest breu viatge ara verd, ara blau. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS