Header Ads

LA DIMENSIÓ DE LES PORS




La observo, amb un quietud sepulcral, sense presses. Lentament, se’m desdibuixa i el temps no té importància ni una mesura acceptable. El seu comiat serà semblant a tots els altres, deixarà petjada i cicatriu, mai quedarà lluny en la memòria. 

La miro i, sorprès, reconec que el seu rostre abandona el cantó del llit i el racó de la cambra habitada abans d’aquest adéu que, ara, només jo conec. Per trobar-nos hem de desaparèixer primer, saber que la terra gira si no hi som, que el sol neix i creix també aquell dia en que la vida se’ns nega a venir. 

La veig, molt al fons en l’horitzó que dibuixa ombres. En l’esforç de ser-hi, creuo un pont invisible que crema allò que deixo enrere. També els altres “jo” que em passen pel costat i busquen les flames. Sense aquest pont, no es pot bastir un altre pont.  


Amb la tecnologia de Blogger.