Header Ads

LA FUGIDA DEL COS QUE S'HABITA




Habitem un cos nou, ple de música en la nuesa, de síl·labes a cada esguard i memòries d’amor si ve, renovat, un desig. La llum del dia ensinistra les ombres però es perd mig cos a la foscor. L’altra mig vol ales, lleugeresa, jocs, carícies, mossegades, veus lliures, els sons de la passió. També la fugida carrer avall, i una breu escapada cap a l’escorça de l’arbre més antic i nu del bosc. 

Marxa la intuïció. Queda el sentiment de viure. 

Amb la tecnologia de Blogger.