BLANCS I BLAUS




Venia de cara, amb el cap ben tapat i el rostre emmalaltit. Tenis els cabells llargs i foscor sota els ulls. No era temps de jugar a les ombres, ni moment de somriure o parlar. L’entorn era ple de blaus i blancs. Blaus del cel i l’aigua, blancs de la quietud i el comiat. 

Sol, vaig riure i plorar a la vora d’una llum que ho encegava tot, una llum que regalava blancs d’escuma i escopia blaus del mar. L’harmonia de la memòria tenia melodia de la infantesa i, cansat, examinava el cel. 

El dimoni sempre té raons per a les nostres causes pendents. 


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS