09 de maig 2016




Crec en la tempesta que esborra l’horitzó i recull l’aire humit que du al meu rostre. Crec també en la calma del després i els colors que l’acompanyen, amb el vol sempre elegant de les gavines que s’han quedat a veure l’espectacle i que ara, juganeres i més belles, tornen a la feina. 

Una barca ensorrada a la sorra nova recorda el canvi de fesomia, la pèrdua d’uns espais ara regirats, inexistents, potser reinventats. Tant d’enrenou... fascina i espanta. La idea de fugir, serena tot just abans del temporal, s’esvaeix per donar pas al crit on reclamo més aigua i nous canvis. 

Res surt bé ni és perfecte. Nothing it’s ugly in the morning light.


Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -