RES ÉS LLEIG EN LA LLUM DEL DIA




Crec en la tempesta que esborra l’horitzó i recull l’aire humit que du al meu rostre. Crec també en la calma del després i els colors que l’acompanyen, amb el vol sempre elegant de les gavines que s’han quedat a veure l’espectacle i que ara, juganeres i més belles, tornen a la feina. 

Una barca ensorrada a la sorra nova recorda el canvi de fesomia, la pèrdua d’uns espais ara regirats, inexistents, potser reinventats. Tant d’enrenou... fascina i espanta. La idea de fugir, serena tot just abans del temporal, s’esvaeix per donar pas al crit on reclamo més aigua i nous canvis. 

Res surt bé ni és perfecte. Nothing it’s ugly in the morning light.


Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS