COM LES ALES D’OCELL



La poesia ha de ser sempre senzilla, propera, explicar-nos fets que vivim o hem viscut, fent-nos tastar colors i sabors que sabem o ens eren desconeguts, seduint-nos en tots els sentits. La poesia ens ha de parlar, com parla el poeta a les seves paraules. Avui, comparteixo amb vosaltres aquest poema, del llibre “Poesia semplice” del meu gran amic – i germà italià- Bartolomeo Smaldone. 

COM LES ALES D’OCELL

T’estimo com les ales d’ocell
estimen al seu petit cos.
T’estimo a la primavera
quan la resurrecció és a les flors,
i t’estimo a l’hivern,
en el fred d’un moll
o sota la neu,
recolzat al teu braç.
T’estimo per instint
i sovint per por,
per tots els mals pensaments
que em venen estant sol.
T’estimo perquè no sé estimar,
i pels petons llargs,
per l’erotisme que hi ha a les teves mans.
T’estimo perquè la vida comença amb l’amor. 

...

La poesia mereix la seva banda sonora i, en aquesta ocasió, ha estat senzill trobar-la. Sylvain Chauveau ho fa possible amb aquest núvol (nuage) ple de sentiments. La foto del post és de Masao Yamamoto.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS