16 de novembre 2016



La poesia ha de ser sempre senzilla, propera, explicar-nos fets que vivim o hem viscut, fent-nos tastar colors i sabors que sabem o ens eren desconeguts, seduint-nos en tots els sentits. La poesia ens ha de parlar, com parla el poeta a les seves paraules. Avui, comparteixo amb vosaltres aquest poema, del llibre “Poesia semplice” del meu gran amic – i germà italià- Bartolomeo Smaldone. 

COM LES ALES D’OCELL

T’estimo com les ales d’ocell
estimen al seu petit cos.
T’estimo a la primavera
quan la resurrecció és a les flors,
i t’estimo a l’hivern,
en el fred d’un moll
o sota la neu,
recolzat al teu braç.
T’estimo per instint
i sovint per por,
per tots els mals pensaments
que em venen estant sol.
T’estimo perquè no sé estimar,
i pels petons llargs,
per l’erotisme que hi ha a les teves mans.
T’estimo perquè la vida comença amb l’amor. 

...

La poesia mereix la seva banda sonora i, en aquesta ocasió, ha estat senzill trobar-la. Sylvain Chauveau ho fa possible amb aquest núvol (nuage) ple de sentiments. La foto del post és de Masao Yamamoto.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -