03 de novembre 2016



Marxa pels camins del món la grandesa de la pèrdua. Arriba pel nostre sender la fosca. Perdem la blancor que ens habitava i trossegem els mots que havíem de dir, que no direm. Ens desendollem, partim, deixem de descobrir, de somiar, d’il·lusionar-nos davant el nou dia.

De nou, canviem la llum pels avencs on vivíem. És millor un cant seré quan la guerra dels altres no és nostra ni ens hi volen. Tres premisses, regles o funcions: escriure, viure i estimar.

I anar. Anar al lluny anar.    

I la meva adorada Émilie Simon canta:  ...when the ice begins to thaw, becomes the sea

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -