EN LA MEVA MORT
Recorda’t de la meva ombra, del cos que no rebrota al fons del cementiri. Desperta als ocells, explica’ls un somni que jo hagués tingut. Plora, besa, acomiada el dia amb una abraçada buida en el gest.
Recorda’t dels meus ulls, de la mirada ara absent de
geografies i closa per sempre. Turmenta a la lluna fins que escupi el dia, vine
a buscar-me, no em trobis, angoixa’t, no moris. Estima aquella paraula que mai
vas sentir, les coses que mai et vaig dir.
Recorda’t de mi, terra endins... carícia enllà.
...
I sona Henry Purcell en veu d’Andreas Scholl
Comentaris