MENTRE NO ET TANQUIN LA PORTA
Avui a casa fa fred, fa vent, fa de tot. La pluja arribarà
en poques hores i s’escolarà, valenta, per qualsevol dels racons que no he
tancat, tot esperant-la. Serà l’aigua
del record la que s’ho voldrà endur tot mentre jo, despert en la malenconia,
salvaré tres coses al mig d’aquella illa que serà el menjador: el temps d’espera
necessari, l’amor que no em fuig del cor malgrat la distància i l’esperança que
tot això viscut fins ara sigui només un malson.
Havent llençat les claus aquest matí... saps una cosa? Mentre
no et tanquin la porta, no estàs fora.
foto: el finestral de casa, tot just aquest matí.
Comentaris