MENTRE NO ET TANQUIN LA PORTA



Avui a casa fa fred, fa vent, fa de tot. La pluja arribarà en poques hores i s’escolarà, valenta, per qualsevol dels racons que no he tancat, tot esperant-la.  Serà l’aigua del record la que s’ho voldrà endur tot mentre jo, despert en la malenconia, salvaré tres coses al mig d’aquella illa que serà el menjador: el temps d’espera necessari, l’amor que no em fuig del cor malgrat la distància i l’esperança que tot això viscut fins ara sigui només un malson. 

Havent llençat les claus aquest matí... saps una cosa? Mentre no et tanquin la porta, no estàs fora.

foto: el finestral de casa, tot just aquest matí.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

TRES POEMES ERÒTICS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA