Header Ads

NO SÉ QUÈ S’HA MORT A CASA



En las historias de amor no siempre hay solo amor. A veces no hay ni un te quiero. Y sin embargo... queremos. (Marie Sabine Roger a “La tête en friche”)

No sé què s’ha mort a casa, que tot ha envellit de cop. L’emoció del blau infinit del cel, la postal on havia escrit t’estimo, la barqueta que reposa sobre la taula de fusta, ara desert sense horitzó proper. 

No sé què s’ha mort a casa, que el silenci ha fugit de cop. I tinc a terra un trencaclosques terrible i ple de peces que intento unir amb dolor, ple de ràbia. Ni els somnis em són nous, que em porten a la ment cossos que es belluguen i es palpen a les fosques.

No sé què s’ha mort a casa, que el temps terrestre es mor. Espai i necessitat: una bèstia devora a l’altra sense compassió. I jo, envellit i malalt, ignoro a qui pertanyo i tanco els ulls. 

...

Si tanqueu els ulls i escolteu la següent peça, trobareu moltes respostes. 

Amb la tecnologia de Blogger.