2500 SOSPIRS DESPRÉS
Serveixi aquest escrit, el número 2500 que publico en aquest
blog, per agrair-vos a tots i a totes els qui heu anat passant – i ho feu
encara- per aquest espai d’internet obert fa més de deu anys. No faré pas
balanç de quantes visites s’han rebut i de quins països eren, o de quins són
els escrits més llegits de tots els temps.
Únicament us agraeixo la vostra fidelitat i constància.
Sobretot tenint en compte que hi ha hagut daltabaixos i èpoques de silenci
importants, espais temporals en els que no he pogut escriure per falta de
creativitat o perquè anímicament no travessava bons moments. Aquests últims deu
anys, mireu com ha anat tot, he perdut gent molt important del meu costat i n’hi
he anat sumant altra que, a hores d’ara, em són indispensables i
imprescindibles.
Si us sóc sincer, m’he acostumat a les pèrdues però em nego
a patir-ne cap més, com a mínim els propers... deu anys?
En fi, 2500 textos després (posem que metafòricament siguin
folis) 2500 sospirs després – perquè sospirar és el primer gest que faig quan
començo a escriure- teniu aquest gran bloc de records i vivències que roman
penjat a la xarxa pels segles dels segles, amén.
Fa poc anunciava la intenció de no escriure més, sabent que travessava
una llarga època de sequera iniciada l’estiu passat arran de la mort del meu
pare mesos abans, i ara em sento amb més forces per anar alimentant el blog i,
de pas, nodrint-vos a vosaltres. Faré l’esforç – per mi en primer lloc i
sobretot per vosaltres- i no us demano altra cosa que seguiu entrant, llegint i
deixant missatges (encara que no els pengi els llegeixo). Les vostres paraules
són també la meva agricultura mental.
Gràcies a tothom!
Comentaris