Header Ads

PASSEN ELS ANYS PERÒ ES MANTENEN


És interessant veure que cantants que triomfaven a la dècada dels vuitanta es mantenen en forma. Sobretot tenint en compte que els darrers anys hem estat inundats d’artistes revelació que neixen avui i moren demà, que fan una cançó que els llença a la fama i desapareixen al cap de pocs mesos.

Als vuitanta un servidor tenia un llistat ampli de cantants preferits i entre ells hi havia el Rick Astley que es va donar a conèixer amb la imatge de jove elegant amb una veu d’or. I ara el Rick ja té 46 anys però manté les altres dues coses, elegància i veu. La joventut no l’ha mantingut però se li pot perdonar. Canta temes nous però aquells que el van fer famós són encara al seu repertori. Com a exemple, aquesta cançó...


Un altre dels meus preferits en aquella època va ser el Black, el que cantava allò de “wonderful live”. Realment es diu Colin Vearncombe i ara té 50 anys però també es manté en condicions.


I un tercer cas dels cantants que m’agradaven fa vint i cinc anys i que encara segueixo escoltant. I en aquest cas és encara més especial perquè es tracta del gran Leonard Cohen. Gran perquè és una institució al món musical i un dels millors poetes del món però també gran perquè té 78 anys. I com el meu somni era veure’l en directe, el veuré al Palau Sant Jordi el proper 3 d’octubre i a una de les primeres files. Com a exemple del seu bon envelliment, escolteu aquest clàssic de Cohen... (ull: el so està una mica desplaçat de la imatge)

2 comentaris

cantireta ha dit...

Si vols sentir bona música i llegir textos irònics i poemes tendres, el meu amic/"partner in crime" Enric Bagué té un bloc molt sucós. Lo Leonard Cohen, lo Bob Dylan i lo Tom Waits hi són sempre.
http://enricbague.blogspot.com

Xalaràs!! :0)

Oscar Ramírez ha dit...

Doncs aquest bloc no el conec però ara mateix entro a tafanejar. Gràcies per parlar-ne.

Amb la tecnologia de Blogger.