PASSEN ELS ANYS PERÒ ES MANTENEN
És interessant
veure que cantants que triomfaven a la dècada dels vuitanta es mantenen en
forma. Sobretot tenint en compte que els darrers anys hem estat inundats d’artistes
revelació que neixen avui i moren demà, que fan una cançó que els llença a la
fama i desapareixen al cap de pocs mesos.
Als vuitanta un
servidor tenia un llistat ampli de cantants preferits i entre ells hi havia el
Rick Astley que es va donar a conèixer amb la imatge de jove elegant amb una
veu d’or. I ara el Rick ja té 46 anys però manté les altres dues coses,
elegància i veu. La joventut no l’ha mantingut però se li pot perdonar. Canta
temes nous però aquells que el van fer famós són encara al seu repertori. Com a
exemple, aquesta cançó...
Un altre dels meus preferits en aquella època va ser el Black, el que cantava allò de “wonderful live”. Realment es diu Colin Vearncombe i ara té 50 anys però també es manté en condicions.
I un tercer cas
dels cantants que m’agradaven fa vint i cinc anys i que encara segueixo
escoltant. I en aquest cas és encara més especial perquè es tracta del gran
Leonard Cohen. Gran perquè és una institució al món musical i un dels millors
poetes del món però també gran perquè té 78 anys. I com el meu somni era veure’l
en directe, el veuré al Palau Sant Jordi el proper 3 d’octubre i a una de les
primeres files. Com a exemple del seu bon envelliment, escolteu aquest clàssic
de Cohen... (ull: el so està una mica desplaçat de la imatge)
Comentaris
http://enricbague.blogspot.com
Xalaràs!! :0)