BONES INTENCIONS, POQUES REALITATS

Per més que s'hi entestin i malgrat les moltes reunions que puguin fer, Europa i l'Africa continuaran estan a anys llum en tots els sentits. Crec que és la conclusió que cal extreure de la reunió que han celebrat a Lisboa els dirigents polítics dels dos continents. Hi havia bones intencions però no s'ha arribat a cap acord important i la bona entesa assolida en alguns temes no passarà de ser un llistat de bones intencions. Europa vol que l'Africa sigui més competitiva però quan els africans els recorden que per aconseguir aquest repte s'han de posar molts diners sobre la taula, els europeus canvien de tema. Europa vol establir-se amb força al territori africà argumentant que ho farà per ajudar a incrementar la productivitat però els africans es temen que aquesta acció acabi amb els pocs recursos productius autòctons que tenen. Europa té por del creixement productiu de la Xina, cada cop més accelerat, mentre els africans els reben amb els braços oberts perquè els xinesos no els demanen res a canvi. Resumint, Europa demana impossibles a l'Africa, intenta ajudar amb uns mecanismes que no serveixen i les solucions que aporta en el principal tema, la immigració, son a un termini massa llarg. La proposta feta pel president Zapatero, un pacte euroafricà que garanteixi l'escolarització, generi ocupació i millori les infraestructures, és bona però la seva aplicació demana anys i el temps passa factura, una factura que seguirà tenint noms i cognoms de víctimes que marxaran dels seus països africans per morir en territori europeu. Les bones intencions han de ser constants per convertir-se en realitats i no serveix de res proposar-les cada set anys. La última reunió entre els representants dels dos continents es va fer l'any 2000. Això ho diu tot.