Header Ads

BONES INTENCIONS, POQUES REALITATS

Per més que s'hi entestin i malgrat les moltes reunions que puguin fer, Europa i l'Africa continuaran estan a anys llum en tots els sentits. Crec que és la conclusió que cal extreure de la reunió que han celebrat a Lisboa els dirigents polítics dels dos continents. Hi havia bones intencions però no s'ha arribat a cap acord important i la bona entesa assolida en alguns temes no passarà de ser un llistat de bones intencions. Europa vol que l'Africa sigui més competitiva però quan els africans els recorden que per aconseguir aquest repte s'han de posar molts diners sobre la taula, els europeus canvien de tema. Europa vol establir-se amb força al territori africà argumentant que ho farà per ajudar a incrementar la productivitat però els africans es temen que aquesta acció acabi amb els pocs recursos productius autòctons que tenen. Europa té por del creixement productiu de la Xina, cada cop més accelerat, mentre els africans els reben amb els braços oberts perquè els xinesos no els demanen res a canvi. Resumint, Europa demana impossibles a l'Africa, intenta ajudar amb uns mecanismes que no serveixen i les solucions que aporta en el principal tema, la immigració, son a un termini massa llarg. La proposta feta pel president Zapatero, un pacte euroafricà que garanteixi l'escolarització, generi ocupació i millori les infraestructures, és bona però la seva aplicació demana anys i el temps passa factura, una factura que seguirà tenint noms i cognoms de víctimes que marxaran dels seus països africans per morir en territori europeu. Les bones intencions han de ser constants per convertir-se en realitats i no serveix de res proposar-les cada set anys. La última reunió entre els representants dels dos continents es va fer l'any 2000. Això ho diu tot.

5 comentaris

mossèn ha dit...

intencions d'uns ... intencions d'altres ... decissions beneficioses per uns ... decissions beneficioses per altres ... i la resta què ??? ... curiós, però cert ... salut

Anònim ha dit...

necessito esclaus, gent disposada a treballar 12 hores diàries, 7 dies a la setmana....
els necessito per què no vull compartir amb ells els meus beneficis i per aix`, jo guanyo el mateix i la camisa costa 5,95 als supermercats...
només cal que recordeu el % que s'incrementa el preu del quilo de taronjes des del pagès fins al supermercat... m'esteu dient que amb àfrica hi haurà més bon rotllo???
no, ho sento.... tot és un negoci.

és com lo de xina, per què creix tant? per què no hi ha seguretat social, ni prevenció de riscos laborals, ni protecció del medi ambient....així, sense res, i a "pèl", tot és més barat quan ho vens fora, i a sobre el iuan està "controlat" per l'estat...

ho sento... visc de conya gràcies als esclaus i això, ens agradi o no per acabar-ho només té un mètode, treure el talonari...i ningú hi està disposat.

no oblidem que si limitem la possibilitat de fer beneficis, aíxò desmotivarà la creació d'iniciatives...

això de l'economia és més complicat que el cub rubik ;)

ricardo santiago.

Oscar Ramírez ha dit...

Salutacions als dos. Veig que compartim opinió en aquest tema que per altra part és molt delicat.

Tondo Rotondo ha dit...

Estic molt d'acord amb el que escrius...

Res, després d'unes setmanes gairebé incomunicat telemàticament, am la cirereta d'un temps sense ordinador... doncs ja torno a estar per aquí. I sort que venen dies de vacances doncs m'hauré de posar al dia per no perdre el fil del que has anat postejant.

Salute!

Oscar Ramírez ha dit...

Ja sabia que alguna cosa passava. Se't trobava a faltar. Res, ara és cosa de paciencia i a llegir intensament per recuperar el temps perdut però sobretor, a publicar que ja et toca.

Amb la tecnologia de Blogger.