UN REGAL, UN SILENCI.
Fem una pausa. Deixem a banda la crisi que ja ens surt per les orelles de tant de parlar-ne i aturem-nos un moment en el silenci. Avui, tot just quan arribava a casa, he vist que el cel tenia una tonalitat especial i que la platja era plena de gavines reposant sobre la sorra i acabant de menjar-se les restes de peix que els pescadors han llençat tot just quan arribaven a la Llotja i acabaven de destriar les captures del dia.
Eren quarts de sis i d'ençà que van canviar l'hora es fa fosc molt més aviat. M'ha semblat que la bellesa del paisatge es mereixia ser immortalitzada i compartida amb tots vosaltres, com un regal. He anat un moment a casa per agafar la càmera de fotos. He tornat a la platja. El resultat és el que veieu, aquestes dues imatges i un centenar més que em guardo per quan necessiti pau i silenci. Heu vist quins colors té el cel? Us heu fixat la lluita de les gavines a pocs metres del mar nerviós d'aquesta jornada?
Cambrils té això, la màgia d'uns paisatges que s'apareixen per minuts i tornen a marxar desdibuixant-se amb mandra, una posta de sol càlida en color i freda en temperatura, el so del mar i el silenci del cel que enfosqueix amb bellesa. Hem de fer-ho més sovint això. Hem d'acostumar a la nostra ment a instants de calma, buscar la descompressió del dia.
Veieu com encara és possible fer un post i no parlar de crisis ni de política?
Comentaris
PSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSSS¡
SILENCI, SENSE PARAULES
Un cambrilenc.
Per anar a casa he passat per el passeig cosa que no faig sovin per el temps... sempre corre corre... he parat el coche per gaudir del paisatge i era precios.
El silenci total no existeix sempre hi ha un soroll,minim, les onades del mar, unes gotes d'aigua esquitxan la calçada, els passos d'un vianan, el crit d'un moixon, el vent xiulan d'entre les fulles...aquest sorolls ens recordan que no estem sols..
un peton
Christine
us estimos molt
christine
P.D: Ja li comento això que em dius a la Mar.
Digue'm elitista...