02 d’octubre 2008

Si us parlo de Jean Charles de Menezes segur que no us sona. Si us pregunto qui és, us vindrà al cap que potser és un futbolista brasiler o portuguès, un escriptor o un metge. A mi m'ha passat igual. En Menezes és aquell jove electricista brasiler que la policia anglesa va matar al metro de Londres tot pensant-se que era un terrorista àrab. Això va succeir el juliol de 2005 i ara, tres anys després, el comissari en cap de Scotland Yard, Ian Blair, ha presentat la seva dimissió per aquest afer i altres de menor importància. Ha aguantat tres anys de pressió i de critiques i al final s'ha rendit i ha decidit plegar. La premsa anglesa l'acusa fins i tot de contractar, amb diners públics, a un assessor que l'ha ajudat a netejar la seva bruta imatge. Blair no té ni la confiança del seu alcalde ni la dels seus companys i, tot que li ha costat, ha acabat marxant. Fa un any va dir als mitjans de comunicació que no dimitiria. La noticia la publicaven diversos diaris. Les seves paraules van servir per incrementar la pressió que exercien sobre ell. Ho publicava el Telegraph. Ara, al final, se'n va. Ho he llegit al Daily Mail. Explico tot això perquè crec i tinc clar que aquí, al nostre país, un cas semblant hagués acabat de manera molt diferent. Aquí, al nostre país, ningú plega encara que tingui totes les pressions i critiques del mon. Aquí, al nostre país, quan un càrrec públic s'equivoca segueix al càrrec, aguanta enganxat a la cadira, supera el temporal i ajuda a seguir tenint un sistema corrupte i ple d'impresentables. Cal una reflexió ben profunda en aquest sentit.

6 Responses so far.

  1. zel says:

    Jo recordo un reportatge que van fer amb la família, quan demanaven justícia i retornar el bon nom i prestigi al fill, que d'altra cosa...
    Si és que quan l'estat de dret passa a ser policial, anem maldades. Petons, Óscar!

  2. a Espanya deuen fer les cadires molt còmodes, i fins i tot deuen supurar alguna substància altament addictiva. així estan, enganxats a la poltrona

  3. Anònim says:

    l'ètica ha de ser assignatura obligatòria.
    quan un amic ens diu que falsifica la declaració d'hisenda li hauriem de dir que ens fa vergonya mirar-lo.
    quan una persona propera ens diu que s'ha escaquejat de pagar una multa per que el seu cunyat és mosso ens hauria de fer fàstic....

    però clar... volem que siguin honrats i honorables els altres, els de més amunt... i quan ells ho siguin ja veurem què fem..

    i això no va així....

    una abraçada
    ricardo santiago

  4. Ara que ho has dit, Zel, aquest repor em sona bastant. Petons!

  5. Molt bona illa, bo això de les substancies addictives. És molt possible que tinguin alguna cosa semblant.

  6. Tens molta raó Ricardo, cal que tothom sigui honrat però potser com els de dalt no ho aparenten, els de baix es pensen que no ho son i ells tampoc volen ser-ho.
    Una abraçada!

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -