28 d’octubre 2008


Els protagonistes d'aquest post podrien ser els de la foto o qualsevol grup de persones grans que dediquen part del dia a compartir conversa asseguts en un banc de qualsevol plaça. Maten el temps i així, de pas, no gasten els diners de la seva macropensió comprant-se coses inútils a les botigues o prenent copes en un bar. El banc és la seva segona casa i estic convençut que sovint parlen de les possibilitats que tindria aquest element del mobiliari urbà si disposes de més luxes com ara una televisió, una taula de treball o un reposapeus. Això els faria més fàcil la jornada però saben que ara no pot ser, no toca, la crisi impedeix aquests luxes.

El banc on parlen és a la típica plaça on hi ha diversos comerços. Aquests dies un dels temes de conversa és l'economia i els seus efectes a la plaça. Veuen que hi ha persianes baixades i amb un retol que anuncia que el local es lloga. Fins fa poc aquests locals eren oberts però això era abans de la crisi. Ha tancat l'oficina immobiliària, la de la constructora, la fruiteria i la botigueta de queviures de tota la vida. Per sort observen el moviment que es produeix a la sucursal bancaria que és una de les que ha rebut una injecció econòmica del govern. Els avis pensen que ells, malgrat la por a les xeringues, també acceptarien aquesta injecció que ara, ves per on, no toca perquè ells no són productius, són ciutadans de tercera.

La plaça l'acaben d'omplir el locutori telefònic dels marroquins, el magatzem dels xinesos i la carnisseria dels pakistanesos. Aquests no reben els efectes de la crisi perquè les seves comunitats són nombroses i sempre tenen clients. Tampoc ho passa malament el super de marca de la cantonada i un petit local on s'arreglen sabates que fa poc era a punt de tancar i ara ha hagut de col·locar la maquineta del "su turno". Els dies passen lents en aquests bancs plens de gent gran que ara, des de fa pocs mesos, comparteixen conversa amb els altres bancs de plaça que ocupen persones de quaranta i cinquanta anys. Són els qui han ajudat a fer més nombrosa les delegacions de l'empresa més gran de l'estat, les oficines de l'atur. Així és un dia qualsevol en un banc qualsevol d'una plaça qualsevol d'una ciutat qualsevol.

17 Responses so far.

  1. avui has sortit poeta !!!

    salut

  2. Apa Noi says:

    aqquets bancs a TARRAGONA EL ANOMENEM

    EL BANC DEL SINO FOS-

    ES DEL PARLEN
    SI NO FOS QUE........
    SI NO FOS QUE..........
    SI NO FOS -----------------

    SALUT

  3. Té la Mà: Si, avui vaig de poeta social, jejejeje.

  4. Apa Noi, ja conec l'existència d'aquest banc, el de sinofós. Però això no és cap patrimoni tarragoní, a aquests bans els diuen així a tot arreu de Catalunya. Gràcies per l'aportació.

  5. a la plaça Prim de Reus n'hi ha molts de bancs d'aquests, tot i que el Viena tira fort i s'omple cada tarda de jubilats en busca de la pasteta que regalen amb el cafè. i els dilluns, com no, també hi ha allà mateix la Llotja, el mercat del dilluns, un altre àmbit de tertúlia sobre l'actualitat i el que no és tanta actualitat sinó més aviat record. quanta sabiesa i quantes teories deuen tindre aquests bancs i llocs!

    per cert, he fet un altre post sobre cerveses al meu bloq, aquest cop dedicat a la cervesa txeca!

    salut

  6. Anònim says:

    molt bonic i molt cert
    potser un dia d'aquest nos trovarem en un d'aquest banc, mes aviat que pensem...
    un abrazasso
    christine

  7. Mon says:

    sabeu l'any que be serà: " el año del consumismo" (con su mismo coche, con su mismo pc, con su mismo traje....."

  8. Mon says:

    Be, ara bromes a part a Mont-roig aquest banc es el banc dels enginers son els que arreglen el poble

  9. L'illa, ja he vist el post sobre les birres texeques. Molt interessant i molt gustós!

    Sobre els bancs que comentes, els conec, jejejeje. Cada ciutat té els seus i Reus amb un encant especial.

  10. Christine, i perquè no?
    Jo sóc un amant dels moments de relax i pau que et produeix estar assegut en un banc, si pot ser davant o prop del mar, tot escoltant el silenci i llegint un bon llibre o, senzillament, mirant les formes dels núvols. Una abraçada molt forta!

  11. Gràcies per ser-hi, per haver-nos dissenyat la capçalera... i per ser tant ràpid enviamnt els teus comentaris.

    Amb major o menor ritme, volem continuar -com a mínim- fins el 2016!

    Una abraçada, company blocaire, i disculpa de què no sempre tinc prou temps per visitar-te! Anem atabalats, a preu fet, intentat treure el màxim de suc a les 24 hores del dia i si és possible dormir, rentar-nos, menjar una mica i -si s'escau- estimar-nos...

    Visca Tarragona!

  12. Mon, m'he petat de riure amb això de l'any del consumismo. jajaja, no sé qui ho ha inventat però és molt bo, de premi a la millor campanya publicitària.

    I el renom que teniu a Mont-roig, el del banc dels enginyers, bonissim, jajajaja. En el fons és així.

  13. Cèsar, grácies a vosaltres per ser-hi i per mantenir-vos fidels a una iniciativa que és necessària i ha de continuar més enllà del 2016. No et preocupis si no podeu llegir-me sovint, ja sé que aneu molt atabalats. Jo us vaig mirant i m'agrada molt la vostra forma de fer i de ser. Visca Tarragona i visca el vostre blog!

  14. Ernest Benach, en Audi "cap a la independència"

    http://es.youtube.com/watch?v=HyczLT3uv00

    Jo també en vull un d'igual!!

  15. Joan, està demostrat que la gent té molta imaginació per inventar i crear al moment quan passa qualsevol relliscada política. Bon vídeo, graciós.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -