EL BANC

Els protagonistes d'aquest post podrien ser els de la foto o qualsevol grup de persones grans que dediquen part del dia a compartir conversa asseguts en un banc de qualsevol plaça. Maten el temps i així, de pas, no gasten els diners de la seva macropensió comprant-se coses inútils a les botigues o prenent copes en un bar. El banc és la seva segona casa i estic convençut que sovint parlen de les possibilitats que tindria aquest element del mobiliari urbà si disposes de més luxes com ara una televisió, una taula de treball o un reposapeus. Això els faria més fàcil la jornada però saben que ara no pot ser, no toca, la crisi impedeix aquests luxes.

El banc on parlen és a la típica plaça on hi ha diversos comerços. Aquests dies un dels temes de conversa és l'economia i els seus efectes a la plaça. Veuen que hi ha persianes baixades i amb un retol que anuncia que el local es lloga. Fins fa poc aquests locals eren oberts però això era abans de la crisi. Ha tancat l'oficina immobiliària, la de la constructora, la fruiteria i la botigueta de queviures de tota la vida. Per sort observen el moviment que es produeix a la sucursal bancaria que és una de les que ha rebut una injecció econòmica del govern. Els avis pensen que ells, malgrat la por a les xeringues, també acceptarien aquesta injecció que ara, ves per on, no toca perquè ells no són productius, són ciutadans de tercera.

La plaça l'acaben d'omplir el locutori telefònic dels marroquins, el magatzem dels xinesos i la carnisseria dels pakistanesos. Aquests no reben els efectes de la crisi perquè les seves comunitats són nombroses i sempre tenen clients. Tampoc ho passa malament el super de marca de la cantonada i un petit local on s'arreglen sabates que fa poc era a punt de tancar i ara ha hagut de col·locar la maquineta del "su turno". Els dies passen lents en aquests bancs plens de gent gran que ara, des de fa pocs mesos, comparteixen conversa amb els altres bancs de plaça que ocupen persones de quaranta i cinquanta anys. Són els qui han ajudat a fer més nombrosa les delegacions de l'empresa més gran de l'estat, les oficines de l'atur. Així és un dia qualsevol en un banc qualsevol d'una plaça qualsevol d'una ciutat qualsevol.