AQUÍ NO PASSA IGUAL

Si us parlo de Jean Charles de Menezes segur que no us sona. Si us pregunto qui és, us vindrà al cap que potser és un futbolista brasiler o portuguès, un escriptor o un metge. A mi m'ha passat igual. En Menezes és aquell jove electricista brasiler que la policia anglesa va matar al metro de Londres tot pensant-se que era un terrorista àrab. Això va succeir el juliol de 2005 i ara, tres anys després, el comissari en cap de Scotland Yard, Ian Blair, ha presentat la seva dimissió per aquest afer i altres de menor importància. Ha aguantat tres anys de pressió i de critiques i al final s'ha rendit i ha decidit plegar. La premsa anglesa l'acusa fins i tot de contractar, amb diners públics, a un assessor que l'ha ajudat a netejar la seva bruta imatge. Blair no té ni la confiança del seu alcalde ni la dels seus companys i, tot que li ha costat, ha acabat marxant. Fa un any va dir als mitjans de comunicació que no dimitiria. La noticia la publicaven diversos diaris. Les seves paraules van servir per incrementar la pressió que exercien sobre ell. Ho publicava el Telegraph. Ara, al final, se'n va. Ho he llegit al Daily Mail. Explico tot això perquè crec i tinc clar que aquí, al nostre país, un cas semblant hagués acabat de manera molt diferent. Aquí, al nostre país, ningú plega encara que tingui totes les pressions i critiques del mon. Aquí, al nostre país, quan un càrrec públic s'equivoca segueix al càrrec, aguanta enganxat a la cadira, supera el temporal i ajuda a seguir tenint un sistema corrupte i ple d'impresentables. Cal una reflexió ben profunda en aquest sentit.