08 de novembre 2008


El Consell de Ministres ha aprovat un Real Decreto que complica encara més la vida als futurs professors. Els aspirants a professors de secundaria hauran de fer un màster d'un any de durada per garantir el seu nivell formatiu, per aprendre a ensenyar. El nou títol serà necessari a partir de l'octubre del proper any 2009 i també afecta els futurs professors de FP, Batxillerat i d'idiomes. Diu el govern que l'objectiu és "que els professors puguin transmetre de manera apropiada els seus coneixements als seus alumnes tal i com marquen els objectius europeus".No sóc professor però en conec uns quants i aquesta informació m'ha deixat descol·locat. Entenc que els docents han d'estar preparats però crec que aquest màster l'haurien de fer els alumnes i, sobretot, els pares. Ens trobem en un moment en que el professor no pot renyar, cridar o castigar a l'alumne perquè si ho fa, li vindrà el pare o la mare i li muntarà un "pollastre de grans dimensions". Ja no parlem de prendre al nen el telèfon mòbil mentre és a classe perquè llavors la bronca dels pares pot acabar com "el rosari de l'Aurora".

Segons l'informe PISA, els resultats dels escolars espanyols són molt per sota de la mitjana feta a un total de 57 països. El govern creu que els professors són els elements a reciclar quan realment cal que un reciclatge als pares. En la gran majoria de casos, el nen d'avui en dia fa el que li dóna la gana, es toreja als pares com vol i a sobre té autoritat per cridar a la professora i anar insultant a companys i docents. Els pares d'aquests nens, més propers a un ximpanzé que a un humà evolucionat, haurien de governar una situació que no entenen i per postres el govern s'equivoca de bàndol. Aquest és el típic cicle educatiu i familiar: els pares has evolucionat i tenen uns coneixements que transmeten als seus fills, uns nens que a escola es comportaran i aprendran. En cas contrari, estarem on som ara, en un caos on els professors fan el que poden i acaben deprimits, desincentivats i frustrats. Permeteu-me que acabi posant-vos un enllaç a un blog on llegireu una carta que un professor va enviar al diari El País. La carta es diu "perdón por ser profesor" i la dedico a tots els professors, pares, fills i ministres. Feu clic aquí.

7 Responses so far.

  1. Anònim says:

    Totalment d'acord amb el teu raonamaent. El problema és que la política està plena de ximpanzés i qui no s'ho cregui que vagi a un ple de l'ajuntament de Cambrils. Quin zoo!!

  2. Anònim says:

    Doncs jo crec que hi ximpanzés molt més llestos que alguns dels nostres polítics cambrilencs. Mireu aquest vídeo: http://www.youtube.com/watch?v=6Xp794LYgX8

  3. Anònim, molt bo el vídeo.

    Per cert, veig que els dos deriveu el tema cap al cantó polític. Curiós...

  4. Anònim says:

    Quina gran carta la del professor. No la coneixia.

  5. La vaig veure publicada fa ben poc al blog de Té la Mà Maria però ahir buscant-la, no la vaig trobar i al final, posant el nom al google em va sortir però en un altre blog. És molt bona, està feta amb coherència i molta impotència per part de l'autor.

  6. i think the archive you wirte is very good, but i think it will be better if you can say more..hehe,love your blog,,,

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -