10 de novembre 2008


La cantant sud-africana Miriam Makeba va morir ahir de forma sobtada a Itàlia. Makeba participava en un concert contra la camorra i de suport al jove escriptor Roberto Saviano, autor del llibre "Gomorra" on descobreix els secrets de la camorra napolitana. Saviano està amenaçat de mort, viu amagat i recentment ha anunciat que marxa d'Itàlia a un altre indret del món on pugui viure sense por. Tornem al concert. Miriam Makeba era una de les artistes convidades en aquest concert que es feia a Baia Verde, el lloc on la màfia va matar amb una vintena de trets a l'empresari Domenico Noviello, propietari d'una autoescola, per haver denunciat que els de la Camorra l'estaven amenaçant de mort si no pagava el "pizzo" el sou que has de pagar si vols protecció de la màfia i no morir abans d'hora.

Ara si, tornem al concert i parlem de Miriam Makeba. Aquesta cantant, de 76 anys, era tot un símbol mundial de la lluita contra la segregació racial. EL 1963 el govern sud-africà va prohibir tots els seus discos i la va desterrar del seu país. Va tornar-hi el 1990 quan Nelson Mandela la va convidar a viure de nou a la seva pàtria. Makeba, coneguda com a "Mamá África", va ser la primera dona negra que va guanyar un premi Grammy, el 1965. Dos anys després va aconseguir la fama mundial amb la cançó "Pata Pata" inspirada en la dansa de les xaboles de Johannesburg. Ahir Makeba va ser de les ultimes personalitats a cantar. Era tard i quedaven pocs espectadors, un fet que va molestar a la cantant. Va cantar, descalça sobre l'escenari, més de mitja hora. Acabada la seva actuació, va acompanyar la resta de cantants en el comiat i mentre s'acomiadava, asseguda en una cadira de rodes pel seu delicat estat de salut, va perdre el coneixement. Va morir al cap de mitja hora a la clínica Pineta Grande pels problemes de cor que arrossegava feia dos anys. A la seva autobiografia Makeba havia escrit "he mantingut la meva cultura, la meva música i els meus orígens i gràcies a tot això em vaig convertir en aquesta veu i aquesta imatge d'Africa i el seu poble, sense ser-ne conscient". En homenatge a la Miriam Makeba deixo penjat el vídeo del "Pata Pata".

8 Responses so far.

  1. Anònim says:

    Aquesta veu que s'apagat era un exemple de moltes coses. Va morir amb les botes posades com dirien a Texas. Ara bé, en el seu mateix dia van morir moltes veus. Algunes cansades de cridar i que ningú les escoltes.
    Un exemple a segui per molts i moltes. Descansi amb pau i sobretot al cel.

  2. Apa Noi says:

    Hay seres humanos que, por su acionar en la vida, no pertenecen a ningùn paìs; porque pertenecen al Mundo. Y este es el caso de Miriam Makeba, la que dedicò su arte a combatir la segregaciòn racial en su paìs de nacimiento y en el mundo entero; y a recordarle a la humanidad que ante Diòs, todos somos iguales.

    Miriam Makeba descanso eterno, y el amor de una humanidad agradecida.

    Gracias

  3. Anònim says:

    MIRIAM MAKEBA.QUINA MORT MES DESITJABLE,FENT LO QUE MES LI AGRADABA,I COMPLINT AMB LA SEVA GENT. TOT EL MEU RESPECTA. JUGANT AMB BCN.

  4. No crec que calgui afegir res més a les vostres paraules. Gràcies per les vostres aportacions.

  5. tota una dona, qui no ha cantat algna vegada el seu pata pata

    salut

  6. És una cançó que contagia tant o més que el somriure de l'autora. Ens parlem.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -