DUES VERSIONS DE LA VIDA




Una vegada, fa anys, vaig llegir això en un llibre, no recordo ara quin, del Sándor Márai:

Envellim per parts. Després, de cop i volta, comença a envellir la nostra ànima: perquè per molt vell i decrèpit que sigui ja el teu cos, la teva ànima segueix plena de desitjos i de records, busca i exalta, desitja el plaer. Quan s’acaba el desig de plaer, només queden els records, les vanitats, i llavors sí que un s’envelleix, fatal i definitivament. 

Avui, que he trobat l’anotació que vaig fer aquell dia, he afegit això de la meva collita:

No hi ha altra manera d’entendre la nostra vida que sabent, tenint clar, que hem d’estar contents amb allò que signifiquem per a nosaltres mateixos i, de pas, per la resta del món. Tots els cors humans tenen les seves llunes plenes, plenes de nits. I la vida és mitja matinada.

Comentaris

Entrades populars d'aquest blog

COSTA AVALL I SENSE FRENS

ELS CÀNONS DE LA BELLESA

TRES POEMES ERÒTICS