DUES VERSIONS DE LA VIDA
Una vegada, fa anys, vaig llegir això en un
llibre, no recordo ara quin, del Sándor Márai:
Envellim per parts. Després, de cop i volta,
comença a envellir la nostra ànima: perquè per molt vell i decrèpit que sigui
ja el teu cos, la teva ànima segueix plena de desitjos i de records, busca i
exalta, desitja el plaer. Quan s’acaba el desig de plaer, només queden els
records, les vanitats, i llavors sí que un s’envelleix, fatal i definitivament.
Avui, que he trobat l’anotació que vaig fer
aquell dia, he afegit això de la meva collita:
No hi ha altra manera d’entendre la nostra
vida que sabent, tenint clar, que hem d’estar contents amb allò que signifiquem
per a nosaltres mateixos i, de pas, per la resta del món. Tots els cors humans
tenen les seves llunes plenes, plenes de nits. I la vida és mitja matinada.
Comentaris