Header Ads

LUCÀNIA




Sempre hi ha terres pobres que les treballen pobre gent, paisatges deprimits que es dibuixen amb els rostres de persones sense horitzons. És cert que, metafòricament parlant, hi ha dos móns separats pel mateix Déu. A una de les sales del Palazzo Llanfranchi, a la ciutat de Matera, hi ha un quadre monumental que aclapara les mirades de tothom que entra a aquest espai o el travessa de pas. Fa uns dos metres i mig d’alçada i més de 22 metres d’amplada. És una narració històrica de la regió de la Lucània – actualment es diu Basilicata – que va pintar l’artista i escriptor Carlo Levi. 

El quadre, imponent i majestuós com us deia, defineix a la perfecció una època convulsa i molt delicada a la Itàlia dels anys cinquanta i seixanta. Van ser anys durs a tota Europa però la Lucània ho va patir més tràgicament. Aquesta zona vivia bàsicament de l’agricultura i aquells anys la sequera va castigar els camps de conreu. El principal recurs d’aquella gent era inexistent i l’altra font d’ingressos, la pastura d’ovelles i cabres, estava condemnada igualment perquè als camps i a les muntanyes seques no hi creixia l’herba. La malària i el colera van fer la resta col·laborant a desertitzar una regió que ha patit moltíssim per aixecar el cap. 

Carlo Levi va captar a la perfecció el patiment d’aquella gent en aquells anys. I això que ell, en Levi, no era pas de la zona. Havia nascut a Torí, era jueu, antifeixista i col·laborador de revistes i moviments en defensa de les llibertats i contraris al feixisme. Levi havia anat a parar a la regió de la Lucània condemnat per la seva desafecció al regim i allí, convivint amb la gent de la zona, va descobrir els problemes reals i els va captar amb els seus pinzells. 

Levi va ser condemnat dues vegades, una d’elles a Matera on va pintar el quadre. Posteriorment, va haver de viure amagat en una petita vivenda a Roma per evitar que els nazis el deportessin. Allí va escriure la seva obra “Cristo se detuvo en Éboli”, el llibre que estic llegint actualment on parla de les seves experiències vitals i fa un anàlisi de la Itàlia i l’Europa que ell va viure aquells anys. 

El quadre de la Lucània té molts i molts detalls. Quedeu-vos amb els rostres de dolor d’alguns dels protagonistes i amb les cares d’esperança moderada d’altres. Observeu amb calma els detalls, gaudiu amb serenor de les pinzellades i penseu què s’hi amaga darrera de cadascuna d’elles. Comparteixo algunes de les moltes fotos que hi vaig fer i que, com sempre, podeu ampliar per observar-les millor.



Amb la tecnologia de Blogger.