Header Ads

IL PULO




Als afores d’Altamura hi ha una dimensió de terreny que, quan la tens davant, et provoca una sensació rara, una mena d’invasió de silenci i misteri. No té res d’estrany aquesta àrea, no parlo de cap espai extrasensorial.  És una dolina càrstica que es va formar fa milers d’anys, el dia que es va esfondrar un sostre de la cavitat, llavors subterrània, que ara té al forma d’immensa bassa. Aquesta dolina prehistòrica, d'uns cent metres de profunditat i més de 600 d'amplada, porta per nom "Il Pulo di Altamura".


Allí, davant la dolina i al fons de la vall que divises molt llunyana, hi regna el silenci. Imaginar-se que allò que tens al davant, una esplanada tant immensa de terreny i amb tanta fondària, abans tenia un sostre i contenia aigua, espanta i emociona, sorprèn i et deixa sense aire. Tots aquests sentiments, que vaig notar fa pocs dies en aquesta dolina, se sumen a la sensació d’abandonament i solitud que també nota el teu cos en un espai ple de silenci i mancat de límits evidents. 


A l’esplanada que precedeix la dolina hi ha una pedra grossa amb un forat al mig. Si mires a través del forat, el teu ull acaba enfocant un punt en concret. Allí, en aquell punt, fa uns anys que hi acampava un mossèn amb un grup de joves de la parròquia. Al capvespre, un caçador va confondre al capellà amb un animal salvatge i li va disparar. El tret va ser mortal. 


Ara, hom pot veure la dolina silenciosa i, de pas, imaginar com es trenca el silenci amb un tret d’escopeta. Al fons de la vall tot és minúscul i tranquil. A la superfície, tot es veu d’una altra forma i les persones són... més mortals. 

El capellà mort pel caçador que el va confondre amb un porc senglar, es deia Manfredi Dini Ciacci i tenia 55 anys. Els fets van tenir lloc a finals d’agost del 2010.

Amb la tecnologia de Blogger.