16 de juliol 2015



Asseguts, la mirada encara ens camina per l’horitzó. Sabem que conèixer-nos és bo però que el gest du la bogeria inclosa. És molt més senzill estar sol i, de tant en tant, anar-nos a veure l’últim espai o racó on ens vam perdre.

Són les 5 del matí i 26 minuts. Els passadissos de l’aeroport del Prat mai descansen. I la terminal no ho està pas, té molta vida. Els comiats sempre porten dosis d’enveja. No us dic adéu. 

Ci vediamo!  

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -