UN PACTE AMB NOSALTRES
Asseguts, la mirada encara ens camina per l’horitzó.
Sabem que conèixer-nos és bo però que el gest du la bogeria inclosa. És molt
més senzill estar sol i, de tant en tant, anar-nos a veure l’últim espai o racó
on ens vam perdre.
Són les 5 del matí i 26 minuts. Els
passadissos de l’aeroport del Prat mai descansen. I la terminal no ho està pas,
té molta vida. Els comiats sempre porten dosis d’enveja. No us dic adéu.
Ci vediamo!
Comentaris