22 de juliol 2015




Un discurs polític sense la paraula “amor”, nens amb poc i amb tot, uns poemes plens de dolor i tendresa, els carrers d’una ciutat abandonada i més tard recuperada, el pare d’un gran amic que et saluda amb joia cada tarda, la mirada emocionada d’una dona que t’escolta amb la màxima atenció mentre llegeixes, cares noves que es queden i rostres coneguts que t’acaronen en la benvinguda i el retrobament. Tantes altres coses.

Ja he tornat de viatge. El meu cos és aqui, la ment i el pensament surten tot just ara de les terres llunyanes on s’han cultivat aquests dies i qui sap quan arribaran. El cor, el meu cor...   

Anoto (i noto) que:

El nostre món és fruit del treball intern que fem en cada moment. Podem passar desapercebuts o fent soroll. També de puntetes, per no molestar al altres, o dibuixant els dies amb la passió de perdre’ls en poques hores. Qui sap...

Ara tinc ganes de compartir aquesta versió d’un dels millors temes creats mai. El canten dues germanes, els acompanya un cor gospel, toca una orquestra i es miren l’actuació els pares de la criatura, els Led Zeppelin, emocionats per l’espectacle. Mireu-vos-el amb calma i aneu pujant cap al cel.

La imatge del post la vaig fer ahir a la tarda, a Matera. Un falcó davant de la catedral, la llibertat sense pors ni lligams. 

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -