LA CANÇÓ DE LES ESCALES DEL DUOMO
La nit del dissabte, el meu amic Bartolomeo Smaldone i jo havien recorregut els carrers del nucli antic de la ciutat de Matera cantant plegats les cançons de Franco Battiato. Sense cap vergonya a desafinar i pel plaer de nodrir aquella estona amb felicitat, vam anar recordant part del repertori del músic sicilià.
Al dia següent, explicant la gesta, la Pasqua
Spadone, una altra molt bona amiga, em va confessar que un dels temes de Battiato
en particular la fa plorar cada cop que l’escolta. I asseguts a les escales
del Duomo (catedral) de la ciutat d’Altamura, la vam escoltar plegats.
Segurament que el que us acabo d’explicar no us aporta massa, ho entenc, però volia comentar-ho perquè els qui em coneixeu ja sabeu que, lluny de grans luxes, visc dels petits moments. Els detalls mínims, fan gran la nostra vida.
Segurament que el que us acabo d’explicar no us aporta massa, ho entenc, però volia comentar-ho perquè els qui em coneixeu ja sabeu que, lluny de grans luxes, visc dels petits moments. Els detalls mínims, fan gran la nostra vida.
La cançó que escoltàvem amb la Pasqua, era aquesta:
Comentaris