19 d’agost 2009


Estimat Carles:

Se'm fa molt difícil escriure aquestes línies. He hagut d'esperar tres dies per reunir les forces que em permeten, ara si, dir-te tot allò que ja saps i vull que mai oblidis. Acompanyo l'escrit amb la foto que ens varem fer amb els pares el dia de la meva boda, el juny del 2007. Un any abans havies tingut una "isquèmia o infart intestinal" i més tard, a l'hospital de la Vall d'Hebron, et van fer el primer trasplantament d'intestí realitzat a Catalunya. Els darrers tres anys han tingut de tot, alegries per la teva bona evolució, ensurts cada cop que hi havia petits problemes, mals de cap quan els problemes eren més grossos i, al final, llàgrimes i un dolor immens en veure que ens deixaves.
Però no han estat tres anys perduts. Aquest regal que ens has fet, aquests tres anys de lluita constant demostrant les teves ganes de viure, oferint-nos somriures tot i el teu dolor, ha servit de molt. Tot ha tornat al seu lloc. Havies de marxar en pau amb tothom i nosaltres amb tu, ho sabies. Hi ha hagut temps per parlar, recordar, compartir, escoltar i caminar plegats. Hi ha hagut estones de confessions i de concessions, moments de tendresa i altres, menys, de rialles. Un cop més ens has allargat la mà, la mateixa que t'he pogut agafar fins el moment en què ens has dit adéu. He notat que marxaves en calma, en pau. He sentit com la teva anima s'enlairava al cel i t'acollien al cel com si fossis un nen. I he plorat com un altre nen, un infant orfe, davant el teu cos quiet tot sabent que mai més parlaríem, ni riuríem, ni estaríem plegats. I ara, ara sé que no he perdut un germà he guanyat un Àngel al meu costat.

Deixem dir-te gràcies. Gràcies per jugar amb mi quan érem petits, per barallar-nos com a bons germans, per compartir als amics, per fer el gamberro junts, per buidar la font de cava de la plaça vermella, per donar menjar als nens pobres cada tarda amb Mossèn Bara, per pagar-los els entrepans quan et demanaven diners a qualsevol racó o carrer, per recuperar part de la historia de Reus tot creant el Recull d'Estudis Històrics, per segrestar la imatge de Sant Antoni mentre es restaurava la seva capella tot amagant-lo a una església, per mullar-te amb la teva ciutat i les seves entitats, per donar sense esperar rebre res a canvi, per ser tendre i humil, per ser un gran germà, un gran fill, un gran net i un gran marit. I sobretot, gràcies per aquestes converses que hem mantingut els darrers mesos i que ens han permès dir-nos a la cara, sense vergonyes ni ressentiments, tantes vegades "t'estimo".
Permetem que, en nom teu, en el meu i dels pares, la Carme i la Mar, li digui també gràcies al doctor Xavier Nuvials de l'UCI de la Vall d'Hebron. Doctor Nuvials, gràcies pel seu tracte humà, per la seva delicadesa, per la seva proximitat, la seva sinceritat i, sobretot, per haver-nos deixat estar amb el Carles fins l'últim moment. És vostè un gran metge i una millor persona. No canvii, li prego.
I gràcies també a les infermeres de la planta 8 que li havien preparat un regal de benvinguda a la seva habitació i que van anar baixant a l'UCI per dir-te adéu. I gràcies a tots els qui heu passat pel Tanatori de Reus, ens heu trucat per telèfon, deixat missatges en aquest blog o a través del facebook i als qui ens vareu acompanyar a l'Església de la Sang de Reus.
Per acabar, estimat Carles, afegeixo el text de comiat que et vaig escriure i que l'amic Ignasi va llegir aquest dilluns a l'Església. També hi poso una cançó que et dedico molt especialment (toqueu el botó de Play). No tinc més paraules, només un gest, una carícia eterna sobre el teu rostre i un petó que t'acompanyi allà on ara facis el teu bé. T'estimo.

--------------

Hola Carles

Et dic aquest hola perquè em nego a un adéu. Et dic aquest hola perquè no vull pensar que mai més et veuré, que no podré gaudir amb tu, parlar, riure, opinar i compartir. Com a germà has estat el millor que em podia tocar. Deixant a banda les baralles de petits, gran part de la nostra adolescència la vam viure plegats tot fent grans coses com anar a la festa del cava de Prades, fundar El Radical, posar-nos a la junta d'una associació de veïns d'un barri que no era el nostre i vestir-nos de tuaregs ben camuflats per passejar-nos per Reus pel Carnaval.

Més tard, el temps i les coses de la vida ens van allunyar, fins i tot enfrontar. Què serien dos germans si no es barallessin, oi?

La mateixa vida, amb les seves coses, va donar un gir radical a la teva vida i de, pas a les de les persones més properes a tu. La teva malaltia, un nou estat de vida en el que vas passejar, com el millor malabarista, per sobre la corda que separa la vida i la mort. I vas triar la vida.

I triant la vida ens vam retrobar i ens vam tornar a conèixer. Vas decidir, perquè sempre has estat una persona que ho donava tot, regalar-nos tres anys més. Han estat tres anys d'una lliçó que mai podré oblidar, d'una lluita per seguir endavant que jo no hagués superat ni de bon tros. A cada entrebanc hi posaves forces i a cada caiguda et tornaves a aixecar. Això no és únicament valentia, se'n diu ganes de viure.Volies tornar al teu Reus estimat, ho demanaves i pregaves els darrers mesos. I avui ets al teu Reus que et dirà un fins sempre i que t'ha rebut vestit com allò que sempre has estat, un cavaller.

Ara mateix al teu costat hi ha els nostres pares Marià i Josepa, la teva dona Carme, la iaia Laura, el teu germà Oscar i la teva cunyada Mar, els teus tiets, molts altres familiars i, sobretot, els teus amics. Tots aquells amb qui vas compartir la vida, als qui vas regalar somriures i estones, moments i sensacions. Falta l'avi, els altres dos avis, els amics que has anat perdent i moltes altres persones que, n'estic segut, t'esperen allà dalt.

Acabo. Tens la millor dona que et podia correspondre, uns pares que ho han donat tot per nosaltres, uns avis que ens han fet grans i un germà que t'estima amb bogeria i que et portarà per sempre al cor i com a estàndard de la seva vida. Fa pocs dies escoltava aquesta frase: quan vas néixer tu ploraves i nosaltres rèiem. Avui tu somrius i nosaltres plorem.


TOQUEU EL BOTÓ DEL PLAY

19 Responses so far.

  1. Maribel says:

    És una dedicatòria preciosa Oscar.
    Una abraçada molt forta!!!!

  2. Agnès S. says:

    Però que bonic, Oscar, quina sort haver-vos estimat tant, els recors i les vivències que descrius ho demostren.

    Un cop, algú em va dir :
    -Plorar, per l'amor que se sent cap a altres, és bonic, no ho oblidis, i que això et porti consol.-

  3. Rita says:

    Una dedicatòria maca i molt emotiva.

    T'envio una abraçada ben forta!

  4. zel says:

    No tinc paraules, Òscar, només les llàgrimes que deuen acompanyar les teves. Trist i cruel és sovint el destí. Si veus una llumeneta cap a orient, és una abraçada que t'arriba de part meva, que voldria poder-te fer cos a cos. Un maltràngol, molt difícil de passar. Només et puc dir que visquis conscientment el dol, que no et deixis seduir per les promeses del temps que passa. No és cert, sempre el tindràs amb tu, en les alegries i en les tristeses. Cuida't molt, un gran i fort petó.

  5. Anònim says:

    Óscar,"pequeño" Óscar y su hermano Carlos a quienes conozco desde niños, coetáneos de mis hijos. Desde 1976 sigo vuestros pasos, vuestro crecimiento e, incluso ahora mismo contra natura, la muerte de Carlos. Lo siento como si de mi familia fuera.Josefina, tu madre ya sabe cuanto lo he seguido y lo he sentido. También conocí a tu abuelo materno y sentí su muerte. Te deseo un dolor atenuado y dulce, pero dolor, por la falta de una rama de tu árbol. Esto no se puede superar nunca. Un abrazo muy fuerte MªVictoria Peidro.

  6. Myriam Z. says:

    No he entrat al blog en uns quants dies, i no havia pogut donar-te abans el meu suport. Poster no és molt, tenint en compte que només ens coneixem virtualment, però creu-me que el meu cor està amb tu.

    La dedicatòria és preciosa, sobre això no tinc paraules.

    Espero i desitjo que el temps ajude a calmar una mica el dolor que ara mateix sents, tot i que sé que això és una cosa que no es pot curar mai. Una gran abraçada, i els meus ànims per a tu i la teua família.

  7. Enllà del mar ben treballat
    Pels bous del sol, endins del blat,... Llegeix-ne més
    Quan més perfecta mor la flor
    A l'aire lleu, pel gran dolor
    D'aquest camí de la mirada,
    Se'n va tranquil.la la tarda.

    petons a la família de part meva

  8. David K says:

    Una forta abraçada Oscar, per tu i la teva família. Recordo una frase que em vas dir al febrer, el dia que presentaves el teu llibre. Ens varem trobar a les portes de l'Ajuntament i tot parlant em vas dir "estic content pel llibre però encara ho estic més per haver-lo presentat davant del meu germà".
    Aquetes paraules són les que valen de veritat. Ets una gran persona.

    El teu amic irlandès.

  9. jordi says:

    El dilluns escoltant la carta que havies fet al teu germà em vaig emocionar molt però el soroll de la gent no deixava escoltar-ho tot. Ara l'he llegit i he plorat. Està fet amb el cor, amb ànima. Desitjo el millor a la teva família i per suposat a la vidua del teu germà. Perdre una marit, un germà i sobretot un fill, no és fàcil i costarà molt de superar.

  10. Anònim says:

    Òscar sóc el Maties. Em sap molt greu. Jo vaig perdre al meu germà fa molts anys i també erem joves. No tinc més paraules que aquesta cançó que sempre porto al cor.

    Trobarem a faltar el teu somriure;
    dius que ens deixes, te'n vas lluny d'aquí,
    però el record de la vall, on vas viure,
    no l'esborra la pols del camí.

    El teu front dur la llum de l'albada,
    ja no el solquen dolors ni treballs,
    i el vestit amarat de rosada
    es vermell com el riu de la vall.

    Quan arribis a dalt la carena,
    mira el riu i la vall que has deixat
    i aquest cor que ara guarda la pena,
    tan amarga del teu comiat.

  11. Us estic molt agraït a tots i totes. En aquests moments, aquestes mostres de suport ens han fet molt bé a mi i a la meva família que ha anat seguint aquest bloc els darrers dies. Un petó ben fort per tots i totes. El meu germà, lector d'aquest humil espai, haguès volgut que seguis escrivint i així ho faré. A més, sigui allà on sigui, deu esperar més escrits perquè si no, s'avorrirà. Carles, va per tu i, fes-me un petit favor: allò que escrigui, llegeix-li a l'avi, que segur que el tens al teu costat, oi?

  12. Ostres, poca cosa més es pot dir. Una abraçada, company.

  13. Jesús, moltes gràcies. Una abraçada molt forta amic.

  14. Anònim says:

    Que descansi en peu. Pel que dius era una gran persona, un bon germà i un bon fill. T'acompanyo amb el sentiment Òscar.

  15. Anònim, tu ho has dit tot. El millor germà que es podia tenir i una gran persona dedicada de ple a la família. Moltes gràcies, de tot cor.

  16. arribo tard, molt... feia dies que no havia entrat al teu blog...aquestos estius porten sempre una dosi de ganduleig que els dota d'una mena especial de ritme lent, caribeny dirien alguns...i he dropejat...

    només volia donar-te una abraçada i un "chapeau", ets molt bo paiu (com diria el Guinart), molt...

    una abraçada i a seguir caminant, m'ha encantat això del "hola, enlloc de l'adèu"

  17. Ricardo, moltes gràcies, de tot cor. No tinc més paraules. Una abraçada més forta que mai.

  18. Anònim says:

    Vaig coneixer al Carles el 1983, durant tots aquests anys, malgrat la nostra forma de viure i enfocar les coses ha estat totalment diferent, l'esència de la nostra amistad ha perdurat. El Carles ha estat el meu millor amic, la persona a la que pots explicar tot allò que s'explica a un amic de veritat. Per diferents que erem, i per disbarats que li expliqués, sempre en treia una paraula amable, un bon consell, i segons com una bona esbroncada també, tot i que acaba amb aquell mig somriure tant seu.
    Perdre un amic com el Carles em resulta dur, aquests últims anys han estat tota una lliçó pels que hem estat al seu costat. Ens vas ensenyar a no perdre el sentit de l'humor, a riure i fer bromes ja fos a la uci o a planta. Recordo el dia que el Rafel al seure de cop al teu llit, es va alçar i es va encallar el bastó del suero amb el el llum del capçal, tu dient que el cap el tenies bé i que si et fotiem el llum al cap només et faltaria això, i l'infermera que no entenia com ho haviem fet.
    Quand els meus ulls deixin d'enterbolir-se en recordar-te, constituiran per mí un gran tresor tots aquells dies en que malgrat tot, em rigut plegats.
    Benvolgut Oscar i familia, amb vosaltres no si valen paraules de compliment o pésam, només dir-vos des del fons del meu cor, que us aprecio molt i que podeu comptar sempre amb mí.
    Una abraçada.
    Santi

  19. Estimat Santi, sempre he pensat que ets una gran persona i sé que el Carles t'estimava molt. La seva marxa és un cop molt dur, tu ho dius i és cert. A tots se'ns fa molt dificil. Estic molt agraït pel teu comentari i segur que els meus pares i la Carme ho estaran quan ho llegeixin. Ja saps que sempre serem amics i que coincidirem en moltes coses però especialment en una de molt important: portarem al Carles al cor i el recordarem com allò que va ser sempre, una gran persona, un gran amic. Rep una forta abraçada. Moltes gràcies.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -