21 de juny 2012


Em mirava aquest migdia, al menjador de casa, una titella que tinc del Pinotxo. És grossa i la vaig comprar a peces perquè estava esquarterada en una caixa i es venia per parts per si un cas en faltava alguna. Va passar a Cáceres, en una botiga petita del centre d’aquesta meravellosa ciutat que tant em va impactar.

Curiosament, aquest migdia mentre em mirava la titella, escoltava la banda sonora d’una de les pel·lícules que més m’han agradat fins ara i que es diu “La doble vida de Verónica”.  

El cas és que a aquesta pel·lícula, de la qual en parlaré més a fons un altre dia, hi ha una escena on la protagonista, la sempre bella Irène Jacob, mira un espectacle de titelles envoltada de nens. M’encanta aquesta escena per la màgia d’aquests elements tan delicats que es mouen amb els fils, per la mirada còmplice d’ella amb qui fa moure les titelles, per com els nens observen l’espectacle i per la música que complementa l’escena. 

Espero que us agradi.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -