FICCIÓ I REALITAT, PRIMER LA BROSSA.

No acabo d'entendre les prioritats del caps de programes de certes televisions que opten per difondre entre els seus espectadors programes de baixa qualitat per deixar aquells més interessants en un segon pla, en franges d'emissió que conviden més a dormir que no pas a veure la caixa tonta.

La nit del dijous, al programa Sense Ficció que presenta el periodista Joan Salvat a TV3, es va emetre un documental molt interessant sobre les especies invasores, un document d'una hora de durada que va començar a les dotze de la nit i que quan portava tres minuts d'emissió ja es va tallar per a emetre la maleïda publicitat.

Abans del documental s'havia estrenat una sèrie de ficció americana que va ser, parlant en plata, "un truño" o sigui una porqueria, al•lucinació d'algun director yankee malalt que ens volia fer veure coses que no són, històries de malalties i epidèmies. Vaja, un argument més que mamat que no va aportar res de nou. L’audiència d'aquesta series va superar per poc el 10 per cent, unes 400.000 persones. El documental de les especies invasores, tot i l'hora d'emissió, es va quedar en el 9,6, uns 310.000 espectadors. Imagineu per un moment que el cap de programes de TV3 decideix canviar l'ordre. Segur que el documental hagués arribat al doble de la xifra aconseguida i la sèrie, una autèntica porqueria, no hagués arribat ni al 4 per cent de share.

Aquí ve el dilema: no importa què vol l'espectador perquè si se li posa un documental acabarà pensant i pensar no és bo. Més val colar-li un capítol de tele brossa i seguir vivint tranquils. Per altres ocasions, que s'imposi el seny i la realitat enlloc de la ficció. Ja tenim arguments surrealistes i de ficció en el dia a dia traduïts en altres especies invasores que ens governen i aconsegueixen que el poble no pensi. De nit, una mica de qualitat i a hores decents, si us plau.

Per cert, us convido a veure el reportatge esmentat. Feu clic aquí.