Header Ads

UN BANC SENSE LLUM, UNS POLÍTICS SENSE VERGONYA

Us comentava fa pocs dies que no entenc perquè les administracions no ajuden, o no ho fan com tocaria, a aquelles entitats i col•lectius que treballen pel benestar dels altres i per solucionar mancances. Parlo de tasques que, legalment, són competència directa dels ajuntaments, governs autonòmics o del central.

El passat divendres vaig visitar la delegació del Banc d’Aliments del barri de Bonavista. Un col•lectiu de persones es mobilitza per atendre les necessitats de més d’un centenar de famílies sense recursos on cap dels dos adults treballa, famílies que no perceben cap pensió ni ajuda o que perceben ajudes que fan riure i que no permeten ni arribar al dia 5. Són famílies nombroses i desesperades per una situació que no els dibuixa ni tan sols un futur perquè no el veuen o no el tenen.

Els voluntaris del Banc d’Aliments de Tarragona aconsegueix el menjar que es distribueix mitjançant les aportacions que els fan des de la central del Banc, a Reus, la generositat d’una coneguda empresa d’alimentació i per altres vies solidaries. A cada família se li entrega una bossa amb aliments enllaunats, una altra amb verdura i una tercer amb fruita. Depenent de la setmana, hi ha més material a repartir o menys.

La feina dels voluntaris per a preparar les bosses és intensa i té la seva recompensa, el fet de saber que s’ajuda a persones que ho estan passant molt malament. El problema és que els qui més els haurien de recompensar, els posen traves. A les dependencies de Bonavista no s’hi poden emmagatzemar aliments frescos perquè no tenen subministrament elèctric i per tant no hi poden tenir neveres ni espais frigorífics. La llum que tenen els arriba gràcies a un generador de corrent que no paga pas el consistori sinó l’entitat que ocupa la nau i que cedeix part de l’espai per al repartiment d’aliments.

A l’Ajuntament els diuen que aviat els donaran un altre espai i que hi haurà llum però els mesos, els anys, van passant sense cap novetat i més penuries. Crec, sincerament, que és una greu falta de respecte aquest greuge que pateixen aquestes persones que, a més de fer tasques solidaries que haurien de fer els òrgans oficials, han de comprovar com ningú se’n recorda d’ells.

Si us plau, tan costa fer arribar la llum a aquesta nau? No els fa una mica de vergonya? Posin solucions i es sentiran més tranquils i faran més feliços als altres.
Amb la tecnologia de Blogger.