CRU, MOLT CRU.

L’aparició de la taca de cru a les costes de Tarragona, a La Pineda i al port tarragoní, és un capítol més d’una història que es repeteix i que, com sempre, té els següents capítols:

Es descobreix la taca que prové d’alguna de les empreses químiques presents a la nostra ciutat. L’empresa nega que la taca sigui seva o, com a molt, admet una part de la taca però no pas tota sencera. S’activen els plans d’emergència i els mitjans de comunicació viuen uns quants dies de la noticia. Els grups ecologistes i els ciutadans compromesos amb el món exigeixen que es castigui als culpables i les administracions diuen que obriran el corresponent expedient. Passen els mesos, de la notícia ja no se’n parla, les administracions no han sancionat a ningú i “si te he visto, no me acuerdo”. I així sumem un nou cas de contaminació sense resoldre, tot esperant al proper que es produeixi per a fer memòria i llistat dels abocaments que ja hem patit. I fetes les lamentacions, es torna a repetir el cicle que us he indicat. Què? Interessant oi? És més crua la realitat derivada de la passivitat que el propi cru que s’aboca a un mar que fa dècades que agonitza i acabarà vomitant-nos a sobre.