PATRIMONI DE CONVENIÈNCIA
Ja és curiós que s’anunciï que s’executa el Pla de competitivitat 2009-2013, que inclou millores al patrimoni de Tàrraco, un mes abans que es compleixin els deu anys de la declaració de Patrimoni de la Humanitat. Ha passat una dècada i s’ha perdut en molts sentits. Els exemples a posar semblen el típic recurs però realment són realitats que cal recordar i que molesten als qui han estat incapaços de des bloquejar l’estat d’abandonament del teatre romà o el tancament de la Necròpolis, dos dels elements patrimonials inclosos a la llista de la Unesco l’any 2000.
Deu anys són temps suficient per haver fet moltes més coses de les que realment s’han fet. Cal preguntar-se quin interès real hi havia per aconseguir la declaració de Patrimoni Mundial. Interessava únicament per atreure més turisme? Importava realment el llegat que tenim a la ciutat? Podia ser una bona eina electoral per jugar a favor de qui aconseguís la declaració?
Sigui com sigui, han passat els primers deu anys i tenim monuments mal senyalitzats, un teatre convertit en abocador, una necròpolis plena de pols, un Fòrum rebaixat a base de cops pels camions d’escombreries, espais sense musealitzar, altres mig musealitzats i una falta de promoció i divulgació important.
Perquè el patrimoni de Tàrraco no comença i acaba als recintes que va estudiar la Unesco a través d’Icomos. El llegat és a molts altres carrers on s’hi han trobat restes que s’han estudiat al mínim detall per acabar-les cimentant tot garantint, en època de bonança econòmica i bombolla immobiliària, que els interessos privats no es tocaven i manaven per sobre els públics.
El llegat el tenim a tocar però tampoc ens ajuden a conèixer millor aquesta realitat. L’Ajuntament de Tarragona ha estat incapaç de fer la pedagogia necessària per aconseguir que els tarragonins coneguéssim més a fons allò que ens envolta i ho poguéssim vendre amb ganes i orgull als visitants que, a part de la ruta organitzada pels espais més emblemàtics, demanden visites alternatives i nous espais a descobrir.
El Pla de competitivitat proposa millorar les senyalitzacions dels monuments però no ens diu que es posa en funcionament coincidint amb el desè aniversari esmentat. Sembla una acció feta per conveniència, obligada per evitar que els qui ens van concedir el títol de Patrimoni de la Humanitat ens els treguin per deixadesa i oblit.
Potser algú conclourà que sóc un mal pensat però no tinc cap més element d’anàlisi que em porti a pensar bé. A més, sempre he cregut en els refranys: piensa mal y acertarás.
