22 d’agost 2012


En aquesta segona entrega d’aquest diari de Portugal on explico les vivències de les últimes vacances realitzades, dels passats 11 al 18 d’agost, vull parlar de la ciutat d’Oporto que va ser la primera destinació del viatge.

Amb 1,8 milions d’habitants i la presencia del riu Duero, que desemboca a l’Oceà Atlàntic, Oporto conserva l’encant d’una ciutat que va ser gran i important i que es manté com la segona del país veí després de la capital, Lisboa, de la qual ja en parlarem els propers dies. 

Els carrers d’Oporto estan tots empedrats amb petites peces rigorosament col·locades i que ens molts casos formen dibuixos diversos. El nostre hotel era el Dom Henrique, de quatre estrelles i un dels edificis més alts de la ciutat, ubicat a molts pocs metres del centre de la ciutat. Just baixar pel primer carrer, perquè Oporto és plena de pendents que baixes de bon matí tot content i has de pujar al vespre quan tornes cansat i vols arribar a l’habitació i fer-te un bany abans de sopar, et trobes l’imponent edifici de l’Ajuntament que destaca per la seva monumentalitat i per la torre que el corona que s’alça imponent presidint l’Avenida Dos Aliados, la principal del centre.

En aquest punt, i sempre baixant, vas trobant altres edificis que destaquen per la seva arquitectura. I també veus el contrast que la crisi ha posat en evidencia fent estralls en els immobles tancats i en un estat de decadència molt important. La imatge que us mostro a continuació n’és un clar exemple si observeu l’edifici abandonat, al centre de la ciutat. 



Aquest és l’únic punt negatiu que he trobat en aquestes vacances i potser d'aquí el nom d'aquest capítol perquè, realment, hi ha dues ciutats ben diferenciades en una. Crec que caldria que es fessin els màxims esforços per part de les administracions i propietaris dels immobles per evitar aquesta imatge d’edificis tancats i en molt mal estat de conservació que es repeteix a tots els racons d’una ciutat que per altra part val molt la pena. El declivi ha començat però es pot aturar amb ganes i sobretot pensant en què el turisme nodreix part important de les arques municipals. 

El contrast el trobes, per exemple, a la part de la ciutat que banya el riu Duero, un espai envoltat de cases de colors, terrasses i restaurants. En aquest punt, al port, és recomanable pujar a una de les embarcacions que travessen el riu de punta a punta i et descobreixen els sis ponts que creuen Oporto i la uneixen amb Vila Nova de Gaia, un dels seus barris que acull a més totes les bodegues del vi de Porto tant famós. La següent foto us servirà per imaginar l’ambient. 



El vaixell que us comentava té uns preus admissibles i sobretot si compres, com varem fer nosaltres, el pack que et dóna dret a pujar als autobusos turístics que van per tots els racons de la ciutat durant dos dies, el viatge en barca i la visita, amb tast inclòs, a les bodegues. Hi ha el yellow bus, la blue line i la red line a més del metro i els autobusos urbans. La següent foto està feta des de l’embarcació. 



La quarta foto que us presento és la de les vistes que tens a l’altra vora del riu, a Vila Nova de Gaia, on es veu encara més la bellesa d’aquesta part marítima de la ciutat. Aquí hi ha un mercadet d’artesania interessant i restaurants on es menja bé de preu. 



Dels molts edificis que hi ha a Oporto cal destacar el de la imatge, el Palacio da Borsa, la seu de la Cambra Oficial d’Indústria i Navegació.  La visita guiada pel seu interior permet descobrir petits tresors artístics com el Saló de Ball Àrab o la Sala de Plens. 



L’última foto d’aquets post és de l’interior de l’estació de trens de Sao Bento, a la part baixa de la ciutat. Com a les esglésies, en destaca la rica decoració feta integrament amb els típics mosaics portuguesos. És tot un espectacle visual. 



El Palacio do Cristal, la Casa da Musica, el Castelo do Queijo o la Catedral són altres elements arquitectònics a visitar. Si el que voleu és anar de compres no us faltaran botigues i especialment recomanables són les dels Artesanatos, espais on diferents artistes tenen a la venda la seva obra a preus molt econòmics. Resumint, Oporto val molt la pena. Els nostres tres dies allí van ser encantadors. A la propera entrega d’aquest diari parlaré dels vins que li donen nom i fama mundial. 

Recordeu que si feu clic sobre les fotos, s'amplien.

2 Responses so far.

  1. cantireta says:

    Sembla que has tingut unes vacances força culturals. M'agraden les fotos.
    Ben tornat!

  2. Moltes gràcies. Aniré posant més imatges.

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -