29 d’agost 2012


Aquesta és la penúltima entrega del Diari de Portugal que us vaig redactant lentament per falta de temps. L’últim capítol el dedicaré a Sintra i aquest el centro en la ciutat de Lisboa tot i que no em vull dedicar a compartir imatges dels monuments més coneguts i a comentar-los. 

Òbviament si aneu a la capital portuguesa els heu de veure, no cal que ho digui, però crec que la ciutat té altres elements a destacar. Gastronòmicament la oferta és molt variada i assequible a les butxaques de qualsevol que viatgi. La gent és simpàtica i tothom parla o entén el castellà sense problemes. A diferencia del nostre país, els cambrers i els comerciants són gent preparada pel turisme i dominen els idiomes més parlats de la terra. 

Torno al tema per parlar de la primera imatge que, aquesta si, és tot un clàssic. És el tramvia, el número 28, que s’agafa al centre i que puja fins a una zona, la del castell de Sao Jorge, del tot encantadora. És, així de fàcil explicar-ho, com un petit poble dins de la gran Lisboa. Pujar al tramvia val cinc euros per persona i sempre va atapeït fins dalt o sigui que has de fer cua i les possibilitats de fer el recorregut assegut són escasses. 

També en tramvia, però dels moderns, s’arriba  a la zona de Belém on hi ha la torre que porta el mateix nom, els pastissets que porten el mateix nom i molts dels museus de la ciutat. He de dir que un servidor va ser del tot atrevit al fer el recorregut d’anada, uns quatre quilometres, a peu. De tornada la opció va ser el tramvia que, per cert i perquè no dúia monedes per pagar els tiquets, em va sortir de franc.

En aquesta zona nosaltres varem visitar el Museo dos Coches que, tot i el nom, ensenya una amplia col·lecció de carrosses i carruatges dels segles XVII i XVIII, altres també de més antics, que utilitzaven als reis de Portugal i els ambaixadors del Sant Pare. A la foto, un exemple de les meravelles que hi ha al museu tot i que cal dir que s’hi haurien de gastar més diners en la restauració de les peces. N’hi ha una ja restaurada i la diferència amb la resta de carruatges es nota i molt. 



Una mica més enllà hi trobes el Mosteiro dos Jerónimos, una autèntica obra d’art, un edifici monumental i gegantí. Acull el Museu Arqueològic i la tomba de Vasco de Gama. Entrar al Mosteiro val set euros, has de fer cues d’una hora i més però cal dir que al final únicament pots veure el claustre. Una mica decebedor tot i que el claustre, com veieu a la imatge, és increïble.



Prop del Mosteiro dos Jerónimos hi ha el monument dels Descobridors i la famosa Torre de Belém. Acabaré amb una quarta foto d’un indret del tot desconegut quan mires els mapes. Està del tot amagat i la descoberta val molt la pena. Es tracta de la Casa do Alentejo, un edifici propietat d’una societat cultural que a més disposa de restaurant obert al públic a la primera planta. Aquesta casa té una entrada aparentment normal i està del tot dissimulada amb les altres però quan puges les escales i arribes al patí interior et quedes bocabadat. Un patí a l’estil àrab que et transporta en el temps i que t’aporta pau i calma. La imatge mostra part del racó en qüestió. 



De Lisboa us en podria dir moltes coses més però aquestes ja surten a les guies turístiques. No us deixeu en l’oblit el Museu de la Cervesa a la Praça do Comercio. Per 3,5 euros pots veure una gran col·lecció de gerres, ampolles, fotos i elements per fabricar la cervesa amb un final del tot inesperat que inclou un petit tast de la cervesa que fabriquen allí mateix. I el got de terrissa que et donen per fer el tast te’l regalen. El proper capítol estarà dedicat a Sintra. 

Com sempre, les fotos es poden ampliar fent clic sobre elles. 

2 Responses so far.

  1. Magnolia. says:

    fen turisme ben aprop d´Espanyatenim cosas molt interesants per veure i no cal a l´altre part del mon per fe turisme jo soc de l´opinio que abans d´anar tant lluny es te que beure lo de casa dons Portugal es com un troset d´Espanya

  2. Jo crec que es poden fer les dues coses. Sovint es fan vacances dos cops l'any i caldria aprofitar un dels dos espais vacacionals per visitar el propi país. Però també és important veure què hi ha una mica més lluny.

    Per cert, demà sortirà l'últim capítol del Diari de Portugal.

Traductor

Els més llegits

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -