Blog personal del periodista i escriptor Oscar Ramírez Dolcet
SENSE TÍTOL
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
-
Davant la crisi intel·lectual, d'idees i de paraules que viu en mi ara mateix, he decidit que el post d'avui sigui...
RES
Obtén l'enllaç
Facebook
X
Pinterest
Correu electrònic
Altres aplicacions
Comentaris
Anònim ha dit…
Fer front als esdeveniments, a la pròpia emoció ens permet créixer si els superem. Mira endavant com si es tractés d'un repte, on la recompensa és el propi triomf.
Si Nuage però... i si els esdeveniments se't neguen? I si estàs fart de reptes i vols quelcom més assequible, més assedentat? I si el teu rol se'n va perquè qui l'ha de dibuixar amb la teva ajuda el descomposa per no tenir clar el seu propi rol?
Anònim ha dit…
Els esdeveniments tenen un llenguatge propi, però és necessari aprendre a escoltar-los per poder comprendre'ls. Si vols la dolçor de la calma cercar-la on no hi hagi la pols després del vent, i si el teu rol depén d'algú altre has perdut la teva llibertat. Ningú té la obligació ni el deure de fer-te feliç, ningú altre que no siguis TU.
Nuage, els esdeveniments són sempre fets inhabituals i per tant costen d'entendre i valorar fins que no han passat. La dolçor i la calma, que són possibles i més en aquest blog que per cert té un marcador nou incorporat tot i que poc visible, sempre són cosa de l'element que ho provoca i de qui ho rep. Perquè, de forma individual i potser no ho sabies, la calma personal esdevé sempre en companyia (companyia de músics, escriptors o ...) sempre ve la calma gràcies a la creació d'altres perquè en silenci ningú, mai ningú, hi sap estar.
Jo he estat sempre lliure de ment que no pas d'ànima i de cos. Però he sabut des de fa molts anys que ser feliç és molt important i que cap persona, CAP, és feliç sola sempre. La felicitat rau en el fet de compartir amb qui creus que et dóna tot allò, o com a mínim set dels deu elements de la consistència humana (i no vindrem ara a ser tant rars o diferents oer debatre aquest tema) i tenir ben conscient que amb aquesta persona pots crèixer, anar endavant i viure-hi. Tu, com a persona, ja et fas feliç. Però mai ho seràs tant amb una bona cambra de companyia que acabarà sent el teu propi marc ideal i vital.
Anònim ha dit…
No hi ha una única definició de "felicitat". Aquesta no és palpable, no existeix fora de tu. La felicitat de la que en parles ha de ser compartida també per l'altre, l'equilibri està en un pensament comú que afegeixi/sumi malgrat les diferències. La felicitat rau en estimar, en voler el millor per l'altre i entendre que no té perquè ser al nostre costat.
Tu dius: Ningú té la obligació ni el deure de fer-te feliç, ningú altre que no siguis TU.
Llavors, NUAGE, dubto que mai algú sigui feliç perquè per tenir s'ha de donar. Amor per amor. És un tracte fet i no inventat. Dónes i reps. I en aquest camí, si et corresponen, ho aconsegueixes.
però sempre és millor no tenir-ne,. no creus? A mi em costa assumir-ho, què vols que et digui.
Anònim ha dit…
Hay que asumir los días vacíos de ideas pero darles la utilidad para otras cosas y ejercicios. Te entiendo pero no le des más importancia. Tiendes a preocuparte demasiado por según qué cosas y todo tiene su proceso.
Els textos que comparteixo avui no formaran part del meu proper llibre que, com vaig anunciar, es dirà “Invasión de campo” i tindrà un caire molt més filosòfic i existencial que els altres. Ja he enllestit la primera de les quatre parts que hetitulat “Metafísica de la herida” i sóc en procés de creació de la segona que es diu/dirà “Metafísica del silencio”. Però els tres poemes que tot seguit podreu llegir són ben diferents. Tenen pocs mesos, estan fets entre l’octubre i el desembre passat, i ara els he presentat a dues convocatòries de poesia eròtica que s’havien anunciat. Diverses persones insistien darrerament en que em presentés a aquestes convocatòries, no únicament les de caire eròtic òbviament, i al final em vaig decidir. El primer, que es diu “Porta’m”, és per a un concurs. Els altres dos són per a un altre concurs. Espero que us agradin. Les fotos les podeu ampliar clicant sobre elles. PORTA’M Porta’m al sud dels teus malucs on la humitat envolta ...
La poesia i la música, arts que conviuen i s'alimenten, seran protagonistes a la primera jornada del festival Al3Mura des del primer dia. El Joan López Carrillo i el Gerard Marsal, mà a mà, ens oferiran un moment espectacular ple de sons i mots a Cal Massó de Reus. El Juan és un d’aquells poetes de pes, un home arrelat als seus hàbits i que destil·la humor i realisme, amor i sarcasme. El Gerard, amb el seu saxo o la flauta travessera, és capaç d’envoltar a l’espectador en una mena de bosc musical on quedes atrapat i vols seguir bategant. L'entrada del concert del Gerard Marsal i la lectura de poesies del Juan López Carrillo és gratuïta, anoteu-vos la data a l'agenda i deixeu-vos endur per la creativitat dels dos genis. Dia 14 de juliol a Cal Massó de Reus, a les 20.30 hores. No hi falteu, després farem soparet de germanor allí mateix, a un preu molt assequible.
Aquest post és el darrer escrit que dóna vida a aquest blog. El “Tot és possible” ja no té raó de ser a hores d’ara per motius diversos que fan que el nom del propi espai esdevingui fals, no adequat, poc adient. Hi ha labors incessants que no arriben a bon port i són aquestes les que provoquen la caiguda. Tot suma, a cop d’esforços, fins que deixa de sumar i et resta i omple d’entrebancs. La motxilla pesa massa en alguns sentits i les mans, i el cap sobretot, s’esgoten d’alimentar un espai virtual que sempre ha estat ben cuidat però que requereix estabilitat, concentració, creativitat i ganes de comunicar. El camí ha tingut massa pèrdues i hi ha dreçeres que perdo de vista ara. Es dibuixa un nou hortizó que repasso visualment a cada petjada. Moltes coses tenen el seu principi i el seu final, altres no tenen principi, altres no tenen final. I en aquest cas el final el poso jo, voluntàriament, agraint-vos a tots i totes la vostra confiança diària i la vos...
Comentaris
Nuage
Nuage
Jo he estat sempre lliure de ment que no pas d'ànima i de cos. Però he sabut des de fa molts anys que ser feliç és molt important i que cap persona, CAP, és feliç sola sempre. La felicitat rau en el fet de compartir amb qui creus que et dóna tot allò, o com a mínim set dels deu elements de la consistència humana (i no vindrem ara a ser tant rars o diferents oer debatre aquest tema) i tenir ben conscient que amb aquesta persona pots crèixer, anar endavant i viure-hi. Tu, com a persona, ja et fas feliç. Però mai ho seràs tant amb una bona cambra de companyia que acabarà sent el teu propi marc ideal i vital.
La felicitat de la que en parles ha de ser compartida també per l'altre, l'equilibri està en un pensament comú que afegeixi/sumi malgrat les diferències.
La felicitat rau en estimar, en voler el millor per l'altre i entendre que no té perquè ser al nostre costat.
Llavors, NUAGE, dubto que mai algú sigui feliç perquè per tenir s'ha de donar. Amor per amor. És un tracte fet i no inventat. Dónes i reps. I en aquest camí, si et corresponen, ho aconsegueixes.
Anton
Antonio
Madrid