Header Ads

SENSE TÍTOL

Davant la crisi intel·lectual, d'idees i de paraules que viu en mi ara mateix, he decidit que el post d'avui sigui...

RES

12 comentaris

Anònim ha dit...

Fer front als esdeveniments, a la pròpia emoció ens permet créixer si els superem. Mira endavant com si es tractés d'un repte, on la recompensa és el propi triomf.

Nuage

Oscar Ramírez ha dit...

Si Nuage però... i si els esdeveniments se't neguen? I si estàs fart de reptes i vols quelcom més assequible, més assedentat? I si el teu rol se'n va perquè qui l'ha de dibuixar amb la teva ajuda el descomposa per no tenir clar el seu propi rol?

Anònim ha dit...

Els esdeveniments tenen un llenguatge propi, però és necessari aprendre a escoltar-los per poder comprendre'ls. Si vols la dolçor de la calma cercar-la on no hi hagi la pols després del vent, i si el teu rol depén d'algú altre has perdut la teva llibertat. Ningú té la obligació ni el deure de fer-te feliç, ningú altre que no siguis TU.

Nuage

Oscar Ramírez ha dit...

Nuage, els esdeveniments són sempre fets inhabituals i per tant costen d'entendre i valorar fins que no han passat. La dolçor i la calma, que són possibles i més en aquest blog que per cert té un marcador nou incorporat tot i que poc visible, sempre són cosa de l'element que ho provoca i de qui ho rep. Perquè, de forma individual i potser no ho sabies, la calma personal esdevé sempre en companyia (companyia de músics, escriptors o ...) sempre ve la calma gràcies a la creació d'altres perquè en silenci ningú, mai ningú, hi sap estar.

Jo he estat sempre lliure de ment que no pas d'ànima i de cos. Però he sabut des de fa molts anys que ser feliç és molt important i que cap persona, CAP, és feliç sola sempre. La felicitat rau en el fet de compartir amb qui creus que et dóna tot allò, o com a mínim set dels deu elements de la consistència humana (i no vindrem ara a ser tant rars o diferents oer debatre aquest tema) i tenir ben conscient que amb aquesta persona pots crèixer, anar endavant i viure-hi. Tu, com a persona, ja et fas feliç. Però mai ho seràs tant amb una bona cambra de companyia que acabarà sent el teu propi marc ideal i vital.

Anònim ha dit...

No hi ha una única definició de "felicitat". Aquesta no és palpable, no existeix fora de tu.
La felicitat de la que en parles ha de ser compartida també per l'altre, l'equilibri està en un pensament comú que afegeixi/sumi malgrat les diferències.
La felicitat rau en estimar, en voler el millor per l'altre i entendre que no té perquè ser al nostre costat.

Oscar Ramírez ha dit...

Tu dius: Ningú té la obligació ni el deure de fer-te feliç, ningú altre que no siguis TU.

Llavors, NUAGE, dubto que mai algú sigui feliç perquè per tenir s'ha de donar. Amor per amor. És un tracte fet i no inventat. Dónes i reps. I en aquest camí, si et corresponen, ho aconsegueixes.

Pere Sans ha dit...

Doncs per no ser res és molt jijiji

Oscar Ramírez ha dit...

molt bona aquesta Pere.

Anònim ha dit...

Tots tenim sequera algún dia pajaru.

Anton

Oscar Ramírez ha dit...

però sempre és millor no tenir-ne,. no creus? A mi em costa assumir-ho, què vols que et digui.

Anònim ha dit...

Hay que asumir los días vacíos de ideas pero darles la utilidad para otras cosas y ejercicios. Te entiendo pero no le des más importancia. Tiendes a preocuparte demasiado por según qué cosas y todo tiene su proceso.

Antonio
Madrid

Oscar Ramírez ha dit...

Gracias Antonio, es un buen consejo. El sábado ¿si?

Amb la tecnologia de Blogger.