Header Ads

I EN DIUEN CONVIVÈNCIA



Els pares d’un pipiolo de setze anys li han comprat al nen un Quad i el xaval es passa el dia amunt i avall pel carrer fent petar el trasto. 

El soroll del quad, infernal a certes hores i molest a totes, desperta el gos del veí del davant de casa. I la bestiola comença a bordar sense parar des del balcó. 

Al balcó del costat hi ha un altre gos i es suma a la festa per solidaritat de manera que els dos gossos fan el concert ideal per acompanyar al pipiolo cada cop que passa amb el quad. 

El so, agressiu i estrident, dels dos animalons de quatre potes i de l’animalet de dues potes que va sobre quatre rodes desperta la nena petita dels veïns del pis de sota d’on viuen els amos dels gossos i la petita es posa plorar. I el nen del veí del costat, que també és solidari, plora a duet amb la nena. 

Per a rematar la festa arriba el cosí del meu veí de dalt, el Bartolo. Són gent que encara no han descobert que a l’entrada del portal hi ha una caixeta amb botons i que si toques el correcte no cal alertar al Bartolo a crits des del carrer a l’estil cavernícola. Al cosí del Bartolo no se li pot demanar més i s’hi deixa la gola cada tarda. 

Si el Bartolo treu el cap pel balcó i respon al seu cosí, per suposat també a crits primitius, vol dir que el Bartolo i el cosí se’n va a fer unes cervesetes i tornaran tard i malament. I en aquest punt la mare del Bartolo, que no surt mai de casa perquè va en caminador i ningú la porta a fer un vol, li clava una bronca del quinze que acaba tenint uns decibels superiors als permesos amb insults i moviments de mobles inclosos.

El quadre, com us podeu imaginar, és digne d’una pel·lícula de Berlanga o de Buñuel. El pipiolo amb la moto, els dos gossos bordant, els dos nens plorant, el cosí del Bartolo cridant i el Bartolo i sa mare discutint. D’això en diuen convivència i societat. I s’ha d’aguantar cada dia a la mateixa hora. 

I sabeu de qui és la culpa? No, no és de cap d’ells. La culpa és d’un paio que viu dues cases més enllà i que, als cinquanta anys, encara va de hippie per la vida i condueix una moto d’aquestes que la gent es mira pel carrer pel sorollam que fan i el manillar tant llarg que tenen. Perquè el pipiolo ha triat el quad per fer més soroll que ell i aquí s’ha iniciat la disbauxa amb els gossos, els nens i el clan Bartolo.

4 comentaris

Anònim ha dit...

Fa mitja hora que no puc parar de riure pajaru. Que bo!

Anton

Oscar Ramírez ha dit...

Bo i real jajaja. És que ho volia explicar perquè sembla de pel·lícula.

Anònim ha dit...

Bon dia

Hi ha alguna forma de contactar amb vostè en privat?

Oscar Ramírez ha dit...

Si, per correu al totespossible@live.com

Amb la tecnologia de Blogger.