02 de juliol 2013



Tants anys enyorant-te i de nou et somriu la ciutat, la teva ciutat, Tarragona. Les pedres de tots els racons de tots els carrers de la Part Alta han deixat de fer-se les dures i s’apropen a la teva espatlla cada cop que gires una cantonada. I les palpes amb l’aire de la teva ombra que s’ha aturat a saludar una portalada antiga que ara, havent-te vist, ja pot morir de vella i corcar-se. 

I al cor de la teva ciutat hi ha un senyor de ferro assegut en un banc que no gosa a llevar-se la boina per por que li caigui el bastó i en el gest esquerdi l’empedrat de la Rambla que ara reviu els colors oblidats fa una dècada. I tot baixant, sempre ben recte, hi ha una casa amb unes golfes que sap de la teva absència. Ja no hi té vida ni en regala a qui l’habita. I la llum no penetra en la finestra ni rep la teva pell per reposar-hi. 

Tot i el desconcert de la tornada és tot ara harmoniós al teu pas per la ciutat, la teva ciutat, Tarragona.

9 Responses so far.

  1. Anònim says:

    Pajaru, pajaru, que ja sé per on vas i estic molt feliç, com un anís, de saber-te feliç a tu.

    Anton

  2. jajaja moltes gràcies Anton. Les teves entrades diaries em fan realment feliç.

  3. Anònim says:

    Que todo vaya muy bien Óscar. Ya toca aire fresco en tu vida.

    Amtonio
    Madrid

  4. Muchas gracias Antonio.

  5. Anònim says:

    El iaio Rovira i Virgili i la catedral sempre són bons observadors de la bellesa. Tarragona és màgica.

  6. Ben cert anònim. Tarragona és encara més maca amb els passos de la bellesa.

  7. Anònim says:

    Buenos días. Soy Francisco Alonso. Entré hace unos días por primera vez y repito hoy. De nuevo mi enhorabuena por el escrito.

  8. ricard says:

    I aquestes cames?

  9. tu vols saber massa jejeje

Traductor

Seguidors del blog

Arxiu de textos vells

Amb la tecnologia de Blogger.

Bona cultura

+ Bona cultura

- Copyright © AGRICULTURA MENTAL - Un producte Avanti Comunicació -